Els primers folres

Si tota història té un origen, podríem dir que la llavor dels primers folres dels Gausacs va ser la recuperació del 2 de 7 del 2010. Aquella torre primigènia que durant dos anys vam portar amb notable regularitat i total confiança a la majoria de places que visitàvem, va tenir el suport del 4 de 8 descarregat en plaça pròpia a la Festa Major de la temporada següent. Semblava que ja teníem dos ingredients indispensables per posar el focus al 2 de 8 amb folre: confiança i tècnica.

La mateixa tardor ens hi vam posar, intentant entendre i assimilar els seus protocols i la seva complexitat: la tenacitat, el sacrifici de la soca que sostenia el folre; els equilibris, el repartiment mesurat de forces que haurien de fer els qui sostenien la torre; la fragilitat i la sensació de balandreig constant del tronc. L'empenta que va donar el petit assaig després de la Diada de la Cultura Catalana a Barcelona ens determinava a portar, per primer cop, un castell folrat a plaça.

L'estrena agredolça va ser a la Festa Major del 2012. El castell va pujar ferm i es va arribar a coronar, però malauradament es van despenjar l'aixecador i l'enxaneta. La colla, en una lloada decisió, va considerar el castell només com a carregat: teníem una espina clavada a l'escut, la torre de 8 folrada l'havia de celebrar tota la colla. L'estiu va fer créixer aquest estat de disconformitat: teníem la torre i la podíem descarregar. El setembre va arribar amb una gran càrrega de treball i il·lusió que ens abocava a un únic objectiu: descarregar la torre al Concurs de Tarragona d'aquell 2012. Crec que no cal que expliqui res d'aquella excepcional tarda-nit de cinc castells de 8.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.