Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
En aquest primer trimestre del nou curs polític, el principal tema que haurem d’abordar és la confecció dels nous pressupostos municipals per l’any 2012.
És habitual escoltar que a la gent això dels “números” li avorreix o que li dóna poca importància. Això, en part és comprensible, ja que confeccionar els pressupostos és una tasca complexa, plena d’estires i arronses, de càlculs, d’equilibris, de negociacions, no només entre els partits (quan les hi ha) sinó entre els mateixos departaments, de tecnicismes, de lleis, de propostes i contrapropostes, etc... Tot aquest procés provoca que durant tot aquest període a la majoria dels ciutadans i ciutadanes, els hi representi un sobre esforç difícil d’adquirir.
Però com dic, això és comprensible en part, donat que fins ara el període de creixement econòmic, no ens feia qüestionar-nos, en general, certes decisions pressupostaries. Ara, en canvi, l’actual situació pressupostaria de tota l’estructura de l’Estat, començant per l’Administració Central, continuant amb les Administracions Autonòmiques, passant per les Diputacions i Consells Comarcals i, acabant finalment amb els Ajuntaments, ens presenta una realitat totalment diferent.
Totes aquestes administracions, que conformen el conjunt de l’Estat, han de fer front a una de les conseqüències de l’actual crisi econòmica: quadrar uns comptes públics amb la màxima austeritat i continuar oferint les mateixes prestacions socials. L’actual ortodòxia financera a Europa, ens està imposant un model pressupostari que està posant en perill el nostre model d’Estat del benestar.
I és a partir d’aquí, d’aquest panorama, que només en part és comprensible que a la ciutadania no li interessi. Donada aquesta situació, hem de dir que la confecció dels actuals pressupostos és cosa de tots i de totes: de les organitzacions civils, veïnals, sindicals i empresarials, sense oblidar pas als i les professionals del món educatiu, sanitari i del tercer sector. De tothom!.
Penso, sincerament, que l’equip de govern tot i tenir la competència i responsabilitat exclusiva de la confecció dels pressupostos municipals, donades aquestes circumstàncies hauria d’obrir canals de participació i de consulta, i cercar l’acord, la voluntat i el diàleg de, com a mínim, la societat civil organitzada i la resta de partits polítics.
Si donem un cop d’ull al Pressupost definitiu de l’exercici 2011, veiem per exemple que CIU decideix destinar 4.499.088,66 euros en Parcs i Jardins, mentre que en programes com Acció Social destina 2,7 milions d’euros, o 1,5 milions en el programa de Promoció Social. També podem veure que en programes com Foment de l’Ocupació, CIU destina 1,6 milions d’euros, a la Sanitat 524.811,66 euros, mentre que a l’”autobombo”, la publicitat i al màrqueting convergent destinen 2.763.253,11 euros!!!
En definitiva, aquest pressupost, aquestes prioritats, no es poden tornar a repetir per l’any 2012, i encara menys si no sabem com aplicarà, l’alcaldessa, el seu compromís de reduir en un 20% la despesa ordinària del nostre pressupost.
Segueix a @davidgutierrezl al twitter
És habitual escoltar que a la gent això dels “números” li avorreix o que li dóna poca importància. Això, en part és comprensible, ja que confeccionar els pressupostos és una tasca complexa, plena d’estires i arronses, de càlculs, d’equilibris, de negociacions, no només entre els partits (quan les hi ha) sinó entre els mateixos departaments, de tecnicismes, de lleis, de propostes i contrapropostes, etc... Tot aquest procés provoca que durant tot aquest període a la majoria dels ciutadans i ciutadanes, els hi representi un sobre esforç difícil d’adquirir.
Però com dic, això és comprensible en part, donat que fins ara el període de creixement econòmic, no ens feia qüestionar-nos, en general, certes decisions pressupostaries. Ara, en canvi, l’actual situació pressupostaria de tota l’estructura de l’Estat, començant per l’Administració Central, continuant amb les Administracions Autonòmiques, passant per les Diputacions i Consells Comarcals i, acabant finalment amb els Ajuntaments, ens presenta una realitat totalment diferent.
Totes aquestes administracions, que conformen el conjunt de l’Estat, han de fer front a una de les conseqüències de l’actual crisi econòmica: quadrar uns comptes públics amb la màxima austeritat i continuar oferint les mateixes prestacions socials. L’actual ortodòxia financera a Europa, ens està imposant un model pressupostari que està posant en perill el nostre model d’Estat del benestar.
I és a partir d’aquí, d’aquest panorama, que només en part és comprensible que a la ciutadania no li interessi. Donada aquesta situació, hem de dir que la confecció dels actuals pressupostos és cosa de tots i de totes: de les organitzacions civils, veïnals, sindicals i empresarials, sense oblidar pas als i les professionals del món educatiu, sanitari i del tercer sector. De tothom!.
Penso, sincerament, que l’equip de govern tot i tenir la competència i responsabilitat exclusiva de la confecció dels pressupostos municipals, donades aquestes circumstàncies hauria d’obrir canals de participació i de consulta, i cercar l’acord, la voluntat i el diàleg de, com a mínim, la societat civil organitzada i la resta de partits polítics.
Si donem un cop d’ull al Pressupost definitiu de l’exercici 2011, veiem per exemple que CIU decideix destinar 4.499.088,66 euros en Parcs i Jardins, mentre que en programes com Acció Social destina 2,7 milions d’euros, o 1,5 milions en el programa de Promoció Social. També podem veure que en programes com Foment de l’Ocupació, CIU destina 1,6 milions d’euros, a la Sanitat 524.811,66 euros, mentre que a l’”autobombo”, la publicitat i al màrqueting convergent destinen 2.763.253,11 euros!!!
En definitiva, aquest pressupost, aquestes prioritats, no es poden tornar a repetir per l’any 2012, i encara menys si no sabem com aplicarà, l’alcaldessa, el seu compromís de reduir en un 20% la despesa ordinària del nostre pressupost.
Segueix a @davidgutierrezl al twitter
