Protestes agràries: sobrecàrrega administrativa

Les recents mobilitzacions del sector agrícola i ramader posen damunt la taula diverses reivindicacions: reforma de la Política Agrària Comú (PAC), adopció de les "clàusules mirall", la llei de la cadena o la sobrecàrrega administrativa, entre altres. Intentem en aquest i posteriors articles posar-hi context i, com sempre, dades.

Tenen raó en queixar-se de la sobrecàrrega administrativa? La resposta és sí. La implantació de l'anomenat "quadern digital" és només la punta de l'iceberg d'una realitat: el fet que el sector primari i tota la cadena alimentària es troba sotmesa a una ingent quantitat de lleis que generen uns enormes costos burocràtics i administratius.

Només l'any 2023 es van aprovar o modificar un total de 1.140 lleis i normes que afecten la cadena alimentària, és a dir, 3,1 al dia. L'escalada normativa no ha parat de créixer en els últims 5 anys. Així, per exemple, l'any 2019 es van registrar "només" 476 canvis legislatius, 1,3 al dia, una tercera part que aquest any passat.

La legislació relacionada amb el medi ambient representa quasi la meitat de la càrrega normativa, i en molts casos incorpora objectius i calendaris d'aplicació que, o bé no han estat degudament consensuats, coordinats i debatuts amb els sectors implicats, o bé presenten enormes complexitats tècniques i/o burocràtiques per la seva implantació.

Un estudi de la CEOE xifrava que els costos d'aquesta sobre regulació del sector ascendeixen a més de 3.800 milions d'euros. Ningú defuig que cal un marc legal per gestionar la cadena alimentària i els reptes que té al davant. Però segur que podem trobar la forma de fer-ho més senzill i amb menys costos associats.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.