La qualitat de vida de la intel·ligència artificial

Fa uns dies vaig llegir un article en el qual es deia que, segons la intel·ligència artificial (IA), Sant Cugat era la millor ciutat de Catalunya per viure: qualitat de vida, serveis i seguretat. No sé si és perquè la IA és excessivament artificial encara o per algun altre motiu, però la qüestió és que l'article no està signat. Potser està reproduït tal qual la IA l'ha parit.

Si ja tinc dubtes sobre si la intel·ligència pot ser artificial, ja no me'n queda cap que, almenys en certes ocasions, no és gens original. Les raons per les quals ha arribat a la conclusió que Sant Cugat és la millor ciutat per viure, són tan elementals i tan pobres que quasi no val la pena comentar-les. Si s'hagués colat el nom d'una residència de la tercera edat, pensaria que és un anunci per a aquest sector. De fet, l'article fa referència explícita a les persones jubilades. Fins i tot parla de farmàcies!

El tema de l'habitatge el liquida amb quatre paraules. Diu que és car, però de bona qualitat. I es queda tan ample. Sembla que la IA encara no és capaç de copsar la gravetat dels temes o, dit amb altres paraules, les angoixes dels qui han de patir el que per a ella només són algoritmes i combinacions de dades. O potser és tan espavilada que ja sap que els únics que poden venir a viure a la nostra ciutat són els jubilats que tenen la possibilitat de vendre's un pis i invertir els diners en un altre. Això explicaria que aquest sector de població sigui l'objecte de les seves reflexions (ui, què he dit!).