Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Encara recordo quan la meva mare em donava un bitllet de 10 euros per comprar-me la T-10 i la màquina de venda automàtica de bitllets em tornava 3,10 €. I és que el preu del títol més utilitzat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona era de 6,90 € l’any 2008.
D’aquí a dos mesos acabo el Batxillerat i ara ja he d’anar amb un bitllet de 10 en la seva totalitat i amb una mica de xavalla, per arribar a la xifra dels 10,30 €. Ara tots els estudiants ens hem de reservar 30 cèntims a la cartera perquè ja no és la màquina qui ens torna el canvi amb monedes de 10 cèntims, sinó que som nosaltres que les hi donem.
Deia la presidenta d’ERC Sant Cugat en aquesta casa que "Si no és assequible a tothom, no és transport públic!" Totalment d’acord. No tothom es pot permetre pagar el preu de la benzina, desorbitat a causa d’uns especuladors que sembla que juguin canviant el preu del carburant. Per això hi és el transport públic. Aquest ha d’arribar a tots els racons del municipi, amb la màxima qualitat, per tal que tothom que es vulgui desplaçar ho pugui fer. En el moment que hom vulgui utilitzar el transport públic i no pugui perquè no hi ha una bona xarxa, l’Administració corresponent haurà fracassat.
Setmana rere setmana, llegeixo al TOT alguna carta al director en la qual hi ha una queixa dels busos de la nostra ciutat, especialment dels districtes més allunyats del centre. Parlo de la Floresta i de les Planes, on jo visc. Ho tinc assumit: tan bon punt faci 18 anys, m’hauré de treure ràpidament el carnet de conduir. Només així tindré la independència pel que fa a la mobilitat. Sant Cugat no té una bona xarxa d’autobusos que ens connecti eficaçment amb les ciutats del nostre entorn. Per aquesta raó, jo no surto de casa amb transport públic, sinó amb vehicle privat. No tinc cap altra sortida, malgrat ser un apassionat, des de ben menut, del transport públic.
Si al més que millorable servei a la ciutat li sumes l’elevat cost per a l’usuari, és normal que els ciutadans comencin a mostrar signes de fatiga, s’organitzin i duguin a terme actuacions. Un cas és el d’Stop pujades, a Barcelona, encara que el transport de la ciutat comtal és infinitament millor que el de Sant Cugat. No comparteixo les formes, però sí el rerefons ideològic. No estic a favor de tallar el trànsit dels metros a les set del vespre, però sí dels pactes polítics.
Per això, celebro l’adhesió dels regidors Joan Calderon (ICV-EUiA), Guim Pros (CUP) i Ignasi Bea (CUP) a la plataforma de càrrecs electes contra la pujada de preus del transport públic. Estic segur que amb el pacte polític s’arribarà a bon port. Encara que, si en la llista de la plataforma figuressin regidors d’ERC (no n’hi ha cap) i del PSC (hi ha una regidora), aquest pacte tindria molta més força perquè representaria tota l’esquerra.
Per acabar, també vull recordar que si s’abaixen els preus del transport, més gent hi anirà (llei de l’oferta i la demanda). Per tant, hi haurà un gran beneficiat: el medi ambient. Les nostres ciutats amb menys trànsit i, en conseqüència, amb menys pol·lució, ens beneficia a tots i aquest ha de ser el nostre objectiu com a societat. Potser val més pensar en l’ecologia, i no tant en el deute que tenen les entitats del transport. Posaria la mà al foc que una baixada dels preus, incrementaria els usuaris i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) podria veure reduït el seu deute. La pilota és a la seva teulada.
Segueix @marctolra96 a Twitter.
D’aquí a dos mesos acabo el Batxillerat i ara ja he d’anar amb un bitllet de 10 en la seva totalitat i amb una mica de xavalla, per arribar a la xifra dels 10,30 €. Ara tots els estudiants ens hem de reservar 30 cèntims a la cartera perquè ja no és la màquina qui ens torna el canvi amb monedes de 10 cèntims, sinó que som nosaltres que les hi donem.
Deia la presidenta d’ERC Sant Cugat en aquesta casa que "Si no és assequible a tothom, no és transport públic!" Totalment d’acord. No tothom es pot permetre pagar el preu de la benzina, desorbitat a causa d’uns especuladors que sembla que juguin canviant el preu del carburant. Per això hi és el transport públic. Aquest ha d’arribar a tots els racons del municipi, amb la màxima qualitat, per tal que tothom que es vulgui desplaçar ho pugui fer. En el moment que hom vulgui utilitzar el transport públic i no pugui perquè no hi ha una bona xarxa, l’Administració corresponent haurà fracassat.
Setmana rere setmana, llegeixo al TOT alguna carta al director en la qual hi ha una queixa dels busos de la nostra ciutat, especialment dels districtes més allunyats del centre. Parlo de la Floresta i de les Planes, on jo visc. Ho tinc assumit: tan bon punt faci 18 anys, m’hauré de treure ràpidament el carnet de conduir. Només així tindré la independència pel que fa a la mobilitat. Sant Cugat no té una bona xarxa d’autobusos que ens connecti eficaçment amb les ciutats del nostre entorn. Per aquesta raó, jo no surto de casa amb transport públic, sinó amb vehicle privat. No tinc cap altra sortida, malgrat ser un apassionat, des de ben menut, del transport públic.
Si al més que millorable servei a la ciutat li sumes l’elevat cost per a l’usuari, és normal que els ciutadans comencin a mostrar signes de fatiga, s’organitzin i duguin a terme actuacions. Un cas és el d’Stop pujades, a Barcelona, encara que el transport de la ciutat comtal és infinitament millor que el de Sant Cugat. No comparteixo les formes, però sí el rerefons ideològic. No estic a favor de tallar el trànsit dels metros a les set del vespre, però sí dels pactes polítics.
Per això, celebro l’adhesió dels regidors Joan Calderon (ICV-EUiA), Guim Pros (CUP) i Ignasi Bea (CUP) a la plataforma de càrrecs electes contra la pujada de preus del transport públic. Estic segur que amb el pacte polític s’arribarà a bon port. Encara que, si en la llista de la plataforma figuressin regidors d’ERC (no n’hi ha cap) i del PSC (hi ha una regidora), aquest pacte tindria molta més força perquè representaria tota l’esquerra.
Per acabar, també vull recordar que si s’abaixen els preus del transport, més gent hi anirà (llei de l’oferta i la demanda). Per tant, hi haurà un gran beneficiat: el medi ambient. Les nostres ciutats amb menys trànsit i, en conseqüència, amb menys pol·lució, ens beneficia a tots i aquest ha de ser el nostre objectiu com a societat. Potser val més pensar en l’ecologia, i no tant en el deute que tenen les entitats del transport. Posaria la mà al foc que una baixada dels preus, incrementaria els usuaris i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) podria veure reduït el seu deute. La pilota és a la seva teulada.
Segueix @marctolra96 a Twitter.
