Quan romandre a l’agost no és tan dolent

Els estius ja no són el que eren. Jo recordo que quan era menut Barcelona quedava literalment deserta a l’agost. Els barcelonins marxaven en massa i els forasters encara no s’havien manifestat. Els pocs que hi havia venien amb xancles i barret els dies rúfols, amb uns autocars tronats que els portaven de Calella, i es concentraven pels volts de la catedral. Feia una mica de basarda veure’ls caminar d’esma mentre intentaven interpretar l’espectacle de la sardana.

Ara les coses han canviat. Les ciutats importants conviden els nadius i als passavolants a fer un munt de coses, malgrat la canícula. També Sant Cugat, que ofereix una bona oferta cultural: lectures a la fresca, concerts al claustre i fins i tot biblioteques obertes, deixant enrere el tancament que es feria a l’agost per a desesperació del personal que va a llegir tots els diaris possibles de franc.

S’està bé a Sant Cugat a l’estiu. Sembla com si la calor aclaparés una mica menys que en altres indrets –posem per cas la cantonada Muntaner-Aragó de Barcelona– i les nits són amables; sobretot ara que s’ha acabat la Festa Major i les seves matinades d’insomni.

Vaig per agafar el tren de Sarrià i em comenten dues senyores de bandera, Carmela Fortuny i Mercè Conesa, que el nostre consistori ha arribat a un acord amb Ferrocarrils de la Generalitat per fer visible el nostre poble a l’estació, per tal de commemorar el centenari de la l’arribada del tren. La rosassa, em diuen aquestes senyores tan agradables, hi serà pertot. A mi, com vostès poden imaginar, la notícia m’ha donat una enorme satisfacció.