De quatre en quatre

Crec que era Winston Churchill qui deia que la diferència entre polítics i estadistes és que els primers pensen en terminis de quatre anys i els segons, de quatre generacions. Si obrim el focus, ens podem demanar, cadascun de nosaltres, si davant de cada decisió personal o col·lectiva pensem en un termini o l'altre. Quatre generacions són uns seixanta anys, els que separen els boomers dels X, els mil·lennials i els Z. Encara convivim amb dues més, la generació del silenci, que ara en tenen més de setanta-cinc, i els A, els de menys de quinze.

En tot cas, l'efecte papallona, aquell que diu que un petit moviment d'ales a Tòquio s'acaba sentint a Sant Cugat, té també una dimensió temporal. Les males decisions, petites i grans, que hem pres la meva generació, les pagaran els més joves, i això és una responsabilitat que cap generació no pot defugir. La bona notícia és que les encertades, també els afectaran.

Exigim a les empreses i institucions que mantinguin un alt nivell de Responsabilitat Social Corporativa. Hauríem de començar a pensar, tots plegats, també en termes de Responsabilitat Social Generacional. Quan comprem per la xarxa o al comerç local. Si llancem una burilla o triem no fumar més. Quan proposem i opinem sobre ampliacions d'aeroports o edificis d'onze plantes, o decidim si ens vacunem o no, prenem partit actiu en la violència masclista i homòfoba o agafem el cotxe per anar al lavabo en comptes de caminar quatre passes. Si prenem actituds actives o ens quedem al sofà piulant excàtedra. Quan votem.

Pocs hem conegut els besavis. A veure si aconseguim conèixer els besnets. Sí, són quatre generacions. No serà fàcil.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.