Que bons, els bolets! (II)

Quan la climatologia és favorable, els bolets aprofiten per créixer i entapissar el sòl dels nostres boscos. La legió de boletaires ho celebren i les cuines s’enriqueixen d’aromes i els plats presenten unes imatges que són una invitació a menjar-los amb fruita. Ja n’hem parlat en un anterior article, ara seguim contemplant la parada d’en Petràs a la Boqueria.

Fixem-nos en els apagallums, també coneguts com a cogomelles amb barret en forma d’ou i bulbós; el barret és una part molt vàlida per a guisar-la.

Cama-sec o carrereta és un excel·lent bolet comestible, fa bones truites.

Pinetell, bolet molt consumit, exquisit a la brasa.

 

Capítol a part es mereix el bolet conegut com la joia de la corona, la tòfona, sense dubte el bolet més car, misteriós i controvertit entre tots; al primer cop d’ull l’assimilem amb una patata fosca, granelluda i malgirbada; viu soterrada com un tubercle, sent la tòfona negra la més preuada i venerada; compreu-la a un bon micòleg, fitxeu-vos en les del Petràs, qualitat i bon preu en un producte conegut com el diamant negre de la cuina.

Si us entra a casa un cistell atapeït de barreja de bolets, un cop netes i trossejats, si són grans, els posem en una cassola amb oli i una mica d’aigua, tapem bé la cassola i els deixem coure a foc lent, gairebé cuits, i si queda aigua, destapeu-los perquè s’evapori. Aquesta barreja podrà acompanyar carns rostides o guisades, ous remenats, panades, coques, etc. Els bolets sempre són agraïts a la taula com podem comprovar-ho fent un arròs amb bolets amb una mica de pernil dolç i salsa de tomàquet.

Bon profit!