Què ens deixen les municipals 2015?

En l’article del mes passat recomanava que per anar a votar degudament a les municipals calien dues coses: en primer lloc, ponderar si el consistori sortint ho havia fet bé en pro del conjunt de la població acomplint bàsicament el seu programa; i, en segon lloc, examinar les propostes “reals” que els partits polítics oferien de cara a millorar el benestar dels ciutadans de Sant Cugat. Amb aquestes dues premisses complertes, el vot es podia considerar lliure i madur.

S’ha fet així? Els votants eren conscients del que votaven i per què? Es diu (crec que erròniament) que el poble sempre té raó. El poble és molt manipulable i, per tant, té una raó relativa. En un tant per cent massa elevat, el “poble” vota influenciat pel que crida més, o fa una campanya mediàtica millor o pel que és més “guapo”. Per tant, no vota d’acord amb les premisses exposades anteriorment. En molts casos vota manipulat. Amb això no vull dir que sigui el cas generalitzat de la nostra població, però més d’un s’haurà deixat engalipar.

I Sant Cugat? En primer lloc, és sorprenent que en una població de 86.000 habitants es presentin 10 partits. És allò de “tants caps, tants barrets”? D’aquests, set han aconseguit representació. Dolent és el bipartidisme, però aquest puzle pot ser ingovernable. En segon lloc, constatar que un 40% no han votat, per tant, són ciutadans sense dret a queixar-se , que en certa manera s’exclouen de la civilització i de la democràcia. A aquests que no han votat perquè no han volgut (no els que no han pogut), cap mena de consideració.

En tercer lloc, constatar que els ciutadans de Sant Cugat són, majoritàriament, sobiranistes. I és així si sumen els 11 regidors de CiU, els 4 de la CUP i els 3 d’ERC. És a dir, 18 regidors de 25, o sigui el 72%, i amb 23.185 vots, o sigui, el 64,17% dels vots. Desitjar sort al nou consistori i demanar-li que tingui prou cintura per dialogar i pactar qualsevol bona iniciativa del sis partits restants.