Què serà d’ella quan ja no hi sigui

He tingut una nena. I quan la miro als ulls no puc deixar de pensar quin serà el futur que l’espera. Em pregunto si la seva condició de dona farà que a la feina, tard o d’hora, topi amb el sostre de vidre. Si cobrarà el mateix sou que els seus companys homes per fer les mateixes funcions i tasques. Si haurà de pagar l’anomenada taxa rosa. Si haurà d’escollir entre maternitat o carrera professional. I, si es dedica a la política, serà jutjada pels seus mèrits o aportacions, o pel seu aspecte físic.

Em pregunto si la consideraran d’una manera o altra per com es vesteix, es pentina o es maquilla. Si quan arribi a casa, de nit, sola, ho farà girant-se si sent soroll per veure si hi ha algú darrere seu. Tal com tindrà les mateixes obligacions que els seus germans, vull que tingui els mateixos drets i que la societat que ha estat capaç d’inventar la microcirurgia ocular o les comunicacions en temps real d’una punta del món a l’altra, resolgui ja tots aquests greuges.