Recentment s’ha presentat el PEC, Pla estratègic del comerç, un estudi que la Regidoria de Comerç va posar en marxa després de la demolidora notícia de la possible implantació del centre comercial més gran d’Europa a la ciutat veïna de Cerdanyola. No badem, si aquest projecte arriba a fer-se realitat, farà molt mal al comerç local, tant a Sant Cugat com a les ciutats veïnes, per aquest motiu, aquest estudi s’ha dut a terme per conèixer les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del nostre model de comerç.
Aquest escrit, que el considero com la primera part d’una sèrie d’articles sobre el tema, només constataré les fredes dades que ens deixa aquest estudi, en pròximes oportunitats donaré la meva opinió, tant de l’estudi en concret com de les dades que se’n desprenen. Una de les dades més rellevants seria que es constata que tenim un 50% de fugues de compra, o el que és el mateix, la meitat de la població fa les seves compres fora de la ciutat.
La pitjor nota, segons l’opinió dels ciutadans, és per la facilitat o, millor dit, la dificultat d’aparcament al centre, la sensació que els preus estan sobrevalorats és una opinió generalitzada, en canvi, la sensació de l’existència d’una bona varietat, sobretot en el sector de l’alimentació, és molt bona. Tot i que segons diferents opinions contrastades tenim una bona oferta comercial i que el nivell general del nostre comerç és bo, sembla que no som prou atractius per a les poblacions del voltant, només un 4% dels clients, segons l’estudi presentat, provenen de poblacions properes com Rubí, Cerdanyola, Sabadell o Barcelona.
En el cas concret de moda i complements, podem dir que més d’un 64% de ciutadans compra habitualment al comerç local, contra un 35% que ho fa a centres comercials. Aquí és on rau el problema, si finalment s’obre aquest centre comercial al nostre costat, augmentarà aquest 35% o el comerç local perdrà la seva quota de mercat?
“That’s the question”. En pròxims articles seguiré analitzant la situació del nostre comerç.