Què som, què volem ser i què podem ser? (II)

Fa uns dies que el TC va tornar ha llançar un gerro d’aigua freda sobre el sector del comerç de proximitat. Aquest tribunal que apareix tot sovint a les notícies va tornar a tombar una part de la llei d’equipaments comercials de Catalunya que pot portar greus conseqüències en el teixit comercial del nostre país.

Fent un breu resum sobre el que pot passar a partir d’avui pel forat legal que provoca la suspensió d’aquesta llei depenent de les planificacions urbanístiques de cada municipi, es que arribi una allau de sol·licituds de llicències per la instal·lació d’equipaments comercials de més de 800 m2 fora del que s’anomena, trama urbana consolidada, ni els ajuntaments ni la Generalitat podran controlar aquestes implantacions a causa del forat legal que abans comentava.

A Catalunya històricament s’ha defensat el model de comerç mediterrani, aquell que prové de les antigues àgores, no el model de polígons comercials que fa sortir les persones de les ciutats desertitzant-les i provocant desplaçaments innecessaris que col·lapsen els afores i obliga a construir infraestructures no necessàries i en absolut sostenibles.

Si no ens protegim adequadament, patirem aquestes conseqüències, però un grau superior, ja que encara tenim l’amenaça del macrocentre comercial de Cerdanyola.

En aquests moments només es pot evitar si els ajuntaments aproven una moratòria en la concessió de llicències comercials d’establiments de més de 800 m2.

Ho farem a Sant Cugat per preservar el nostre estimat model de comerç? Podrem ser el que volem ser?