Quedades

Una de les coses que més espero de l'agost són les quedades. Quedades amb gent que durant l'any són marcades pel rellotge: breus, ràpides o impossibles.

Cada una d'elles té un encant especial i únic, que marquen una abans i un després; i sobretot deixen aquell regust d'amistat, d'estones fàcils, xerrades i diversió, i amb aquella naturalitat que omple el temps d'absència.

Escric aquestes ratlles amb la ressaca (emotiva, no alcohòlica) de la quedada d'ahir. Aquesta té unes característiques molt pròpies i molt marcades, les quals han esdevingut tradició. De tot el que comporta quedar només hem de fixar una data al calendari (val a dir, que ens costa Déu i ajuda!) un cop acordada la resta ja ho sabem: l'hora, el restaurant, el bar que farem la copa i el lloc on seurem esperant que se'ns facin les cinc o les sis de la matinada. Seiem al graó del portal d'un edifici buit; allà xerrem, ens expliquem, divaguen, somiem i, no ho negaré, arreglem una mica el món. I us preguntareu que té d'especial seure en un portal d'un edifici buit. A simple vista res, però ens aboca a temps de joventut, de festa, de nits llargues... seiem al portal de la discoteca que anàvem quan érem (més) joves. Hi seiem com a protesta, una protesta humil i tímida, de "no ens mourem d'aquí fins que la tornin a obrir". I deixem passar les hores fins que ens acomiadem, sabent que d'aquí a un any (o potser abans?) repetirem el nostre petit ritual.

Amb ressaca emocional us suggereixo no perdre aquestes tradicions que ens fan ser qui som i ens recorden qui vam ser.

Bon agost!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.