Encara queden tradicions

És un llogaret envoltat de muntanyes on els visitants, en arribar, queden bocabadats per la bellesa del paisatge. Els prats de matolls i herba verda, sembrada de petites floretes grogues com les de l'herba de Sant Segimón o la genciana groga, que floreixen a començament d'estiu, són el lloc d'esbarjo i aliment d'ovelles, cabres i algunes vaques.

Una mica més allunyat de les cases i sense haver de caminar gaire i si ens enfilem un trosset, hi trobarem una immensa fageda. Aquest és el camí que fan els pobladors de la vall cada any a la primavera, per portar en processó a la imatge de Santa Bàrbara, al seu lloc d'estada habitual, abans que l'ermiteta s'anés derruint.

En aquesta fondalada, amb un poblet i esquitxada de masies, hi queda una tradició que ve de molts anys enrere. Cada quinze dies una petita reproducció de Santa Bàrbara, posada en una capella de fusta repujada amb dibuixos d'àngels i flors del camp i que es tanca amb unes portetes de reixeta, va de casa en casa en mans dels veïns. Les famílies la reben d'un veí i la traspassen en els jorns que toquen al següent, en una cadena que fa que la Santa faci companyia a tots els individus de la vall, s'estiguin a prop o lluny els uns dels altres.

El dia de la pujada a l'ermita és festa grossa i tothom hi participa, els que poden ho fan a peu, amb cistells de menjar penjats al braç, i els que els és més difícil es desplacen amb mules muntanya amunt. És la jornada de la Santa i en aquesta diada ningú s'ha de quedar enrere.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.