Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Ara que ja s’acaba l’estiu, almenys laboralment parlant, hauria d’acabar-se també la temporada dels mosquits tigre que tant caracteritzen el nostre poble.
El cert és que per mi aquest any han estat més agressius que mai, tot i que hi ha qui em diu que sempre han sigut així, no ho tinc clar. El que sí sé és que la proliferació d’aquests mosquits té molt a veure amb les aigües estancades i piscines mal mantingudes. Però, què passa si ens trobem amb un focus d’aquesta aigua estancada que no és a casa nostra i sabem del cert que constitueix un criador de mosquits tigre? Tenim dret a obligar a netejar, cuidar i eliminar aquesta aigua estancada? Des de l’Ajuntament de Sant Cugat, el servei de Medi Ambient té un departament que s’encarrega de rebre les trucades i avisos sobre situacions d’aquest tipus. Una vegada es comunica la possible existència d’aquests focus s’intenten posar en contacte amb el propietari de la finca on es troba per inspeccionar i, en el seu cas, eliminar l’aigua estancada i amb ella el mosquit tigre.
No obstant això, què passa quan no es localitza el propietari? Els mecanismes jurídics en aquests casos són limitats. Es pot intentar notificar però no es pot entrar en una propietat a netejar aquesta aigua estancada. Tampoc es pot dictar una ordre d’execució obligant a la seva neteja i eliminació, doncs prèviament s’ha de verificar que és un focus de mosquits. De la mateixa manera, no es pot sancionar directament al propietari que descuida la neteja i salubritat de la seva finca en aquest sentit perquè, com en l’anterior cas, s’ha de verificar la realitat dels fets.
Així doncs, i malgrat totes les prerrogatives de l’Administració, en aquest cas jurídicament no es pot fer res més i la resta de veïns tampoc (excepte ruixar-se amb algun producte).
Un dels valors afegits de Sant Cugat és poder estar a l’aire lliure, gaudir dels espais verds, balcons, jardins de cada habitatge, etc. Però això és un dret que a vegades es veu limitat per la manca de conservació, civisme i cura de propietats veïnes que amb l’incompliment de les seves obligacions poden fins i tot limitar els drets a gaudir de l’aire lliure dels seus veïns. Per sort a l’hivern, ni amb aigua estancada sobreviuen els mosquits.
El cert és que per mi aquest any han estat més agressius que mai, tot i que hi ha qui em diu que sempre han sigut així, no ho tinc clar. El que sí sé és que la proliferació d’aquests mosquits té molt a veure amb les aigües estancades i piscines mal mantingudes. Però, què passa si ens trobem amb un focus d’aquesta aigua estancada que no és a casa nostra i sabem del cert que constitueix un criador de mosquits tigre? Tenim dret a obligar a netejar, cuidar i eliminar aquesta aigua estancada? Des de l’Ajuntament de Sant Cugat, el servei de Medi Ambient té un departament que s’encarrega de rebre les trucades i avisos sobre situacions d’aquest tipus. Una vegada es comunica la possible existència d’aquests focus s’intenten posar en contacte amb el propietari de la finca on es troba per inspeccionar i, en el seu cas, eliminar l’aigua estancada i amb ella el mosquit tigre.
No obstant això, què passa quan no es localitza el propietari? Els mecanismes jurídics en aquests casos són limitats. Es pot intentar notificar però no es pot entrar en una propietat a netejar aquesta aigua estancada. Tampoc es pot dictar una ordre d’execució obligant a la seva neteja i eliminació, doncs prèviament s’ha de verificar que és un focus de mosquits. De la mateixa manera, no es pot sancionar directament al propietari que descuida la neteja i salubritat de la seva finca en aquest sentit perquè, com en l’anterior cas, s’ha de verificar la realitat dels fets.
Així doncs, i malgrat totes les prerrogatives de l’Administració, en aquest cas jurídicament no es pot fer res més i la resta de veïns tampoc (excepte ruixar-se amb algun producte).
Un dels valors afegits de Sant Cugat és poder estar a l’aire lliure, gaudir dels espais verds, balcons, jardins de cada habitatge, etc. Però això és un dret que a vegades es veu limitat per la manca de conservació, civisme i cura de propietats veïnes que amb l’incompliment de les seves obligacions poden fins i tot limitar els drets a gaudir de l’aire lliure dels seus veïns. Per sort a l’hivern, ni amb aigua estancada sobreviuen els mosquits.
