Qui guanya amb el TDAH?

Alguns professionals consideren el TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat) un punt final

Per a mi, com per a molts altres professionals, els símptomes del TDAH són un punt de partida. Els primers mediquen silenciant el malestar i els segons entenem que les distraccions, agitació o impulsivitat són habitualment expressions de malestar emocional, originades, a més, per diferents causes en cada nen. El problema no estaria en la conducta si no en la causa que ho genera.

“Adormir-medicar”
les seves reaccions no evita les causes i, per tant, així no es resol el problema. Es tracta que la persona que sofreix entengui què li passa, per què i que al costat de la família se l'ajudi a resoldre el conjunt de causes que ho originen. Escric això a propòsit del que està passant a casa nostra. És greu com a societat la desprotecció dels infants quan es medicalitza la infància cada vegada més.

Els fets:
A- Al maig hi haurà un congrés sobre TDAH a Barcelona, organitzat per associacions de famílies d'afectats (un gran lobby, sustentat per la indústria farmacèutica en una 1a fase, de la mateixa manera que coneixem que en una 2a fase els laboratoris estan reclutant mestres a les escoles).

B- De 5 patrocinadors, 4 són laboratoris farmacèutics.

C- Al costat dels laboratoris, per cert, apareix com a espònsor un centre assistencial de la ciutat.

D- El Departament d’Ensenyament (no el de Sanitat) n'és patrocinador institucional i el programa anuncia: “Obertura Institucional del 5è Congrés Hble. Senyora Irene Rigau, Consellera d’Ensenyament”.

Si bé els pares són els responsables del desenvolupament dels seus fills, les institucions socials haurien d'estar preparades per assistir les famílies, especialment quan els pares tenen un fill amb problemes.

Un congrés sobre TDAH patrocinat per laboratoris (que a més convida a participar els infants), planteja aspectes ètics com a societat que haurien d'alertar les institucions públiques abans de donar el seu suport. En aquest sentit preguntaria:

1- La hiperactivitat requereix medicació tal com s'està administrant? El diagnòstic és rigorós? Per què hi ha aquí més nens amb TDAH que a altres països? Som dels primers països a diagnosticar i medicar nens amb TDAH.

2- Per què, mentre informes dels serveis sanitaris dels governs Basc i Navarrès posen en dubte el diagnòstic i tractament del TDAH (derivats d'amfetamines) aquí el Departament d'Ensenyament dóna suport a un congrés així?

3- Quina relació hi ha entre farmacèutiques, associacions d'afectats i Administració?

4- No és curiós que amb retallades en sanitat, se segueixi sostenint amb diners públics el tractament farmacològic del TDAH?

5-Algú té dubtes àdhuc sobre l'interès que el diagnòstic del TDAH augmenti i els qui estan darrere d'això?

6- Què haurà de passar perquè algú aturi això? Començar a veure els efectes en la salut d'adults que van ser medicats (per cert, ja veiem adolescents que sense medicació no saben com resoldre els seus problemes vitals perquè així ho han après des de petits) o esperem que els laboratoris posin els seus ulls a ocupar-se de nous símptomes i deixin en pau Els petits?

Per cert, m'agradaria afegir que una de les observacions que fem en els projectes amb famílies de l’Institut de la infància des de fa 10 anys a la ciutat és que malgrat la pressió social per veure nens amb TDAH nosaltres no els veiem. Ho podeu constatar al proper "Petits! Grans! Llibres" per exemple. Evidentment, oferir-los atenció de qualitat, respectar els seus temps i característiques personals, estar acompanyats per adults amb disposició a compartir són factors que ajuden més que totes les pastilles del món.

 
Comentaris

Destaquem