Qui va ser?

És la pregunta mai contestada. Qui va ser? Qui va intentar tirar a terra el Pi d’en Xandri aquella freda nit d’un diumenge de febrer? Prometo no acabar la carrera periodística sense haver-ne investigat a fons l’autoria de l’acció, sens dubte una de les espines professionals que porto clavada.

La implicació amb aquest cas neix des del primer minut que es va saber l’atac. M’havia llevat d’hora per anar a cobrir la sortida de la Mitja Marató i allà, entre responsables municipals, va començar a córrer la brama. A Ràdio Sant Cugat (sempre la ràdio!) vam ser els primers a donar una notícia que va acabar captant l’interès de mitjans nacionals.

Recordo d’aquells dies que l’atenció se centrava en dos fronts: l’estat de salut del Pi (van arribar a témer per la seva vida) i qui hi havia darrere, qui havia tingut la mala idea. De rumors en van córrer molts: que si una borratxera que havia acabat amb bretolada, que si una juguesca entre adolescents, que si un acomiadat enfadat amb l’Ajuntament... però cap a on tothom apuntava era cap als propietaris dels terrenys de Torre Negra.

El pi, un dels símbols de Sant Cugat, es troba al bell mig d’una zona que des de fa un quart de segle es disputen l’Ajuntament i els propietaris per veure què s’hi pot fer. Els propietaris no volen perdre el dret a construir i l’Ajuntament ho vol preservar com a zona verda. Que el principal propietari fos Núñez i Navarro no va fer més que afegir sospites, incògnites i interrogants sobre aquell incident. El cas és que 20 anys després el misteri es manté. Com a santcugatencs ens mereixem ja la resposta.