Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquest començament d’any els catalans i les catalanes tenim un tema de conversa que surt per tot arreu, la campanya “Envàs on vas”. Una campanya promoguda per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que té el suport de dues empreses espanyoles responsables del reciclatge de tot allò que tiren al contenidor groc i verd. Segons la web de la campanya es pretén sensibilitzar la ciutadania sobre la recollida selectiva, el seu tractament i el posterior reciclatge dels residus. Una campanya que se centra a animar a separar els residus per si són o no envasos i no pel tipus de material. Cosa que ha comportat confusió, dubtes i desconcerts a moltes persones. “Quin embolic! Ara no sé si ho faig bé”, és el que diu molta gent.
Ningú pot negar l’impacte social i el ressò mediàtic de la campanya. Ha generat debats on es qüestiona el model en la gestió de residus, tant el cost del transport i dels reciclatges com el que obtenen els ajuntaments i les empreses responsables del reciclatge dels residus. Però hi ha altres debats que no se’n parlen i que trobo a faltar com, per exemple, el tracte de la igualtat de gènere que fa l’anunci de la televisió de la campanya perquè sembla ser que sols un estil de dones són les que reciclen.
Considero que molts ciutadans i ciutadanes estan conscienciats amb la recollida selectiva dels residus, com un bé pel medi ambient, per això es converteixen amb agents actius i aporten un granet de sorra amb el qual sembla tot un entramat. La campanya ha aconseguit fer-los reflexionar i qüestionar sobre com es gestionen aquests residus en el nostre municipi. Però crec que és responsabilitat de les administracions locals explicar com es fa aquesta gestió, on van les taxes que paguem i el cost del que fa cadascú de nosaltres.
A Sant Cugat s’han fet diferents campanyes de sensibilització, s’han posat diversos models de contenidors, més accessibles o no, i tenim una deixalleria que ens permet portar allò que no va en un contenidor. Segurament els santcugatencs i santcugatenques són modèlics com agents actius però no sé si tenim clar com es gestiona, i qui se’n beneficia realment. Algú m’ho pot explicar?
Twitter @marosamartin
Ningú pot negar l’impacte social i el ressò mediàtic de la campanya. Ha generat debats on es qüestiona el model en la gestió de residus, tant el cost del transport i dels reciclatges com el que obtenen els ajuntaments i les empreses responsables del reciclatge dels residus. Però hi ha altres debats que no se’n parlen i que trobo a faltar com, per exemple, el tracte de la igualtat de gènere que fa l’anunci de la televisió de la campanya perquè sembla ser que sols un estil de dones són les que reciclen.
Considero que molts ciutadans i ciutadanes estan conscienciats amb la recollida selectiva dels residus, com un bé pel medi ambient, per això es converteixen amb agents actius i aporten un granet de sorra amb el qual sembla tot un entramat. La campanya ha aconseguit fer-los reflexionar i qüestionar sobre com es gestionen aquests residus en el nostre municipi. Però crec que és responsabilitat de les administracions locals explicar com es fa aquesta gestió, on van les taxes que paguem i el cost del que fa cadascú de nosaltres.
A Sant Cugat s’han fet diferents campanyes de sensibilització, s’han posat diversos models de contenidors, més accessibles o no, i tenim una deixalleria que ens permet portar allò que no va en un contenidor. Segurament els santcugatencs i santcugatenques són modèlics com agents actius però no sé si tenim clar com es gestiona, i qui se’n beneficia realment. Algú m’ho pot explicar?
Twitter @marosamartin