Podríem començar dient que Sant Cugat és una ciutat amb molts infants i joves que són el futur de la ciutat, però la pregunta és quin futur ens espera.
El nivell educatiu dels joves de Sant Cugat és molt bo, això ens posa en una molt bona posició com a ciutat referent en el món de l'educació. Per tant, si tenim una bona formació, la recerca de feina hauria de ser relativament fàcil, sempre que es compleixi la variable de com més formació, més possibilitats de trobar feina. En definitiva el món laboral pels joves santcugatencs és favorable, ho diu un servidor que utilitza el SOM.
Però una cosa és l'oferta laboral que és extensa i un altre són les condicions laborals, salarials, de conciliació, etc.
L'any 2017 es va aprovar a petició del PSC que el salari mínim per qualsevol treballador municipal seria de 1100 euros, una xifra que es considera optima per poder viure a la nostra ciutat. Evidentment tots sabem que el salari mínim estatal està fixat en 900 euros. El cas és que ens trobem feines que el salari no arriba als 1100 euros un greuge que perjudica molts joves, a l'hora d'emancipar-se.
El problema dels baixos salaris dels joves no és un problema només que afecta Sant Cugat si no és global. El problema està en les ciutats on el nivell de vida és més alt com la nostra, aquest salari mínim no dóna per cobrir les despeses.
La veritat que el futur no pinta bé, no et veus amb possibilitats de viure a la teva ciutat de naixement. Per tant les administracions (Ajuntament, Diputació, Generalitat) estan per ajudar als més vulnerables i per això tenen una ocasió d'or de garantir un futur digne en aquells joves treballadors amb treballs precaris.