Racisme?

Va ser al partit Vila Real - Barça quan l’amic Alves (un dels nostres jugadors brasilers) a punt de llençar un córner veu que li tiren des de la graderia un plàtan i ell, en lloc d’enfadar-se, el recull i se’n menja un bon tros abans de centrar la falta... Hi ha hagut reaccions de tota mena.

Crec que la majoria dels que ho hem vist hem reaccionat amb un somriure i poca cosa més, perquè tots sabem les bestieses que poden passar en un camp de futbol, i aquesta tampoc és per cridar la força pública. Molts companys d’altres equips han penjat a les xarxes socials fotografies repetint l’acció en una mostra clara de rebuig a un insult d’aquest tipus i de recolzament al bo de l’Alves. I tot això, que em sembla positiu i en tot cas alliçonador per als qui encara creguin que un jugador o una persona ho és més o menys depenent del seu origen o el color de la seva pell, em desperta una segona lectura que volia comentar. Insisteixo: és una segona lectura, perquè lògicament el primer que s’ha de fer és condemnar qualsevol acte d’aquest estil i prendre les mesures necessàries perquè no es repeteixi.

Jo no crec gaire en el component racista d’una graderia de futbol o d’una massa enfervoritzada per un punyeter resultat esportiu. Crec més en el que altres cops he comentat sobre la mala educació i la manca de principis. L’energumen que llança un objecte a un terreny de joc no ho fa mogut per motius racistes o ideològics complexos. Ho fa per la inèrcia del moment i per la seva intrínseca mala educació que el permeten entrar en uns excessos que no faria en qualsevol altra situació. El que en aquell moment tracta d’aconseguir aquell colèric “hooligan” és molestar al màxim el seu rival fent servir la tàctica que ell creu més ofensiva.

Uns insulten, altres canten versos ofensius, es fiquen amb el teu país, amb el teu idioma, amb la teva mare o amb la teva raça. I cada cop que ho sento, ni penso que qui canta en contra de Catalunya tingui gaire d’anticatalà (o almenys la majoria dels milers que ho fan alhora no ho senten), ni que quan algú insulta amb epítets racistes tinguin més valor ofensiu que si ho fan per raons de país, familiars o personals.

Resumint: jo faria el mateix safareig mediàtic quan un mal educat tira de la vessant raça per llançar la seva ofensa, que quan utilitza l’origen de la teva família o el país on vius. Totes són lamentables. I totes tenen molt poca o nul·la credibilitat en segons quins escenaris. Dit això: felicitar el Vila Real, que ha donat la baixa com a soci a l’energumen de l’altre dia.