La rebel·lia de no ser rebel

La rebel·lia és molt atractiva. Els humans, els animals, i en definitiva la natura sempre ha quedat atreta per ella. Sense rebel·lia, encara viuríem al mar. La rebel·lia és necessària per avançar. Sovint, va de tenir idees molt desmarcades. D'haver llegit més que la resta, per a tenir un pensament diferent. Tot i això, quan un elevat grup de persones segueixen aquest patró, deixen de ser rebels. I passa a ser rebel aquell qui no és rebel.

Jo he exercit el paper de rebel molts cops. M'he situat en fora de joc, no he volgut obeir les normes. A l'institut, dúiem les sabates descordades o la motxilla mal posada, fèiem entremaliadures i contradèiem el pensament de professors quan no n'estàvem d'acord. Però, de vegades, he sigut rebel sense saber-ho. He caigut en fora de joc. Perquè de vegades, la rebel·lia rau en no ser rebel.

Quan ets l'únic no rebel, passes a ser rebel. Quan amb 16 anys vaig anar al Canet Rock, vaig ser l'únic que no va cridar "in, inde, independència" durant un concert. I avui, amb 25 anys, no tinc cap problema en no posicionar-me a favor de cap país d'Orient Mitjà. Més aviat al mig, amb la pau. Perquè això no és un partit de futbol, sinó un cúmul d'històries humanes, en molts casos truncades.

Bé, per culpa de no haver-me posicionat amb un país o l'altre he perdut amistats. I al Canet Rock no vaig encaixar tant com ho hauria fet si hagués exclamat el crit per la independència. Però tot passa per alguna raó.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.