Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Som-hi que venen revolts, la llengua em bull i em deixo anar. O com dirien ells “cogete que vienen curvas”. Amb “ells” em refereixo als que, tant tranquils, demanen en roda de premsa la reducció de les subvencions a les entitats per fer front a la crisi. Tomaaaaaaaa morenooooo... Tu si que vales!
Alto! Aquests no paren de sorprendre'm, però el que em sorprèn encara molt més és com pot ser que hi hagi qui els doni la raó. Si, ho entenc, jo no sóc d'aquell món on es pot plantejar aquesta barbaritat o, encara millor, ells no són al meu món. Al meu món, més de mil persones dediquen setmanalment les seves hores de lleure a enriquir la societat. Eps! Perdoneu, he parlat d'enriquir en conceptes no quantificables en diners i segurament això s'escapa del seu món.
En el seu la gent produeix riquesa i consumeix, tot es mesura en calers, ho tenen fàcil, calculen, fan números. I el que és pitjor, ens fan creure que aquesta és la mesura per a quantificar-ho tot. Però no, al meu món hi ha un munt de persones que fan molt sense rebre diners, com dirien ells, a canvi de res, com diríem nosaltres, a canvi de molt.
Si, per més absurd que em pugui semblar trobar-se per jugar a escacs sóc capaç de veure-hi més enllà de la pròpia activitat, la gent es troba, xerra, gaudeix...o com que per molt que no entengui les ONG no em deixarà de sorprendre la seva capacitat organitzativa i d'il·lusió vers les adversitats. O encara que pensi que els monitors del Cau podrien vestir millor no deixaré de veure-hi darrera una tasca d'educació en el lleure. Aquest és el meu món, un món amb el que molts cops no hi estic d'acord però valoro més enllà dels diners. Ells no, només hi veuen xifres i som una despesa a retallar sense veure que les entitats són un espai vital de la societat que fa una feina que no es pot pagar amb diners, una feina que en alguns casos hauria de fer l'Ajuntament i que fan per la meitat de diners.
No m'he pogut estar d'explicar-los, a ells, una mica l'altre món, el nostre, perquè crec que no el coneixen, només així puc mínimament entendre que puguin proposar aquesta animalada.
Senyors de gavina blanca, se us ha vist la ploma. Us proposo reduir en cretins i hores de despatx, al carrer hi ha un poble viu que rep i dona.
A la resta, dir-vos que ens podran treure les subvencions però mai les ganes de fer, donar i rebre sense diners.
Segueix @quimpla a twitter
Alto! Aquests no paren de sorprendre'm, però el que em sorprèn encara molt més és com pot ser que hi hagi qui els doni la raó. Si, ho entenc, jo no sóc d'aquell món on es pot plantejar aquesta barbaritat o, encara millor, ells no són al meu món. Al meu món, més de mil persones dediquen setmanalment les seves hores de lleure a enriquir la societat. Eps! Perdoneu, he parlat d'enriquir en conceptes no quantificables en diners i segurament això s'escapa del seu món.
En el seu la gent produeix riquesa i consumeix, tot es mesura en calers, ho tenen fàcil, calculen, fan números. I el que és pitjor, ens fan creure que aquesta és la mesura per a quantificar-ho tot. Però no, al meu món hi ha un munt de persones que fan molt sense rebre diners, com dirien ells, a canvi de res, com diríem nosaltres, a canvi de molt.
Si, per més absurd que em pugui semblar trobar-se per jugar a escacs sóc capaç de veure-hi més enllà de la pròpia activitat, la gent es troba, xerra, gaudeix...o com que per molt que no entengui les ONG no em deixarà de sorprendre la seva capacitat organitzativa i d'il·lusió vers les adversitats. O encara que pensi que els monitors del Cau podrien vestir millor no deixaré de veure-hi darrera una tasca d'educació en el lleure. Aquest és el meu món, un món amb el que molts cops no hi estic d'acord però valoro més enllà dels diners. Ells no, només hi veuen xifres i som una despesa a retallar sense veure que les entitats són un espai vital de la societat que fa una feina que no es pot pagar amb diners, una feina que en alguns casos hauria de fer l'Ajuntament i que fan per la meitat de diners.
No m'he pogut estar d'explicar-los, a ells, una mica l'altre món, el nostre, perquè crec que no el coneixen, només així puc mínimament entendre que puguin proposar aquesta animalada.
Senyors de gavina blanca, se us ha vist la ploma. Us proposo reduir en cretins i hores de despatx, al carrer hi ha un poble viu que rep i dona.
A la resta, dir-vos que ens podran treure les subvencions però mai les ganes de fer, donar i rebre sense diners.
Segueix @quimpla a twitter