Renovació de l'arbrat a la rambla del Celler

En el seu dia semblava que només existís el pollancre com a arbre per plantar a Sant Cugat. Se'n van plantar a l'estil monocultiu a molts parcs i carrers, com el Parc de la Pollancreda, la rambla del Celler i a barris sencers, com el Coll Favà. Els professionals que van prendre aquesta decisió ja sabien que eren arbres de curta durada i des de l'Associació El Mussol per la protecció del paisatge ens preguntem perquè en aquell moment no es van plantar combinats amb altres espècies d'arbres més longeves per anar-los substituint a poc a poc.

Si s'hagués fet així, ara quedarien pocs pollancres i les espècies de vida més llarga ben adaptades al clima de la ciutat, ara ja serien uns arbres grans que dominarien el paisatge urbà, amb ombres denses i carregats de vida i no faria falta pagar entre tots els elevats costos del projecte de renovació paisatgística (200.000 €) que s'està executant aquests dies.

Sense oblidar que els pollancres viuen molt bé a les bores de rius on hi ha disponible gran quantitat d'aigua, però no tant a la vorera d'un carrer o en un parc urbà, i això, els professionals i els tècnics municipals també ho sabien. Potser l'aigua de reg és d'origen freàtic però és necessària per mantenir els pocs i fràgils ecosistemes aquàtics de les zones de clima mediterrani.

El malbaratament de l'aigua i dels diners públics per la mala planificació de la jardineria feta al municipi de Sant Cugat és inacceptable. A veure quan realment comencem a treballar la jardineria urbana d'una forma sostenible econòmicament i ecològicament, que no és precisament el cas dels nous til·lers ni de la gespa ni dels pollancres.