Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
En primer lloc em toca felicitar a la Regidoria de Cultura per organitzar aquest enriquidor debat (les ponències són molt interessants, us les recomano) entre ciutadania i els diferents agents que impulsem la festa després de demanar-ho i acordar-ho fa ben bé uns 4 anys. Però més val tard que mai, així que benvingut sigui.
Entrant en matèria, de les dues ponències en les que he tingut l’oportunitat d’assistir fins ara, em quedo amb dues idees que trobo molt encertades. La primera la va dir Joan Font, fundador i director de Comediants en recordar una frase de Joan Brossa que diu: “has d’apuntar a l’infinit per avançar un metre”. La segona, dita per en Bienve Moya: “la festa no és una declaració, és un estar de festa, un sentir”.
És aquest “estar” i “sentir” el que no ens ha de tancar portes per viure la Festa Major, fer entendre als veïns i veïnes de la ciutat que per entendre perquè s’estima tant la festa s’ha de viure-la, cal acostar-s’hi. Animo que aquesta propera Festa s’hi afegeixin aquelles persones que no han trepitjat mai el centre de la ciutat perquè fan vida i treballen a una altra ciutat o aquelles que simplement no estan d’acord que es faci festa.
A tret valoratiu sobre aquests fòrums i ponències per reflexionar sobre la Festa Major, caldrà una gran feina de recollida d’opinions i que aquestes no quedin en paper mullat: que no serveixi per portar simplement bons ponents a Sant Cugat, sinó que serveixi per creure’ns que segurament cal que “ens deixem anar” tots plegats. Que no tallem les ales a possibles idees i actes, que els que organitzem la festa tinguem l’oportunitat d’apuntar a l’infinit (després ja veurem quan avancem).
Que no depenguem de “directrius” per saber què podem i què no podem fer.
Segueix a @bernatpicornell al twitter.
Entrant en matèria, de les dues ponències en les que he tingut l’oportunitat d’assistir fins ara, em quedo amb dues idees que trobo molt encertades. La primera la va dir Joan Font, fundador i director de Comediants en recordar una frase de Joan Brossa que diu: “has d’apuntar a l’infinit per avançar un metre”. La segona, dita per en Bienve Moya: “la festa no és una declaració, és un estar de festa, un sentir”.
És aquest “estar” i “sentir” el que no ens ha de tancar portes per viure la Festa Major, fer entendre als veïns i veïnes de la ciutat que per entendre perquè s’estima tant la festa s’ha de viure-la, cal acostar-s’hi. Animo que aquesta propera Festa s’hi afegeixin aquelles persones que no han trepitjat mai el centre de la ciutat perquè fan vida i treballen a una altra ciutat o aquelles que simplement no estan d’acord que es faci festa.
A tret valoratiu sobre aquests fòrums i ponències per reflexionar sobre la Festa Major, caldrà una gran feina de recollida d’opinions i que aquestes no quedin en paper mullat: que no serveixi per portar simplement bons ponents a Sant Cugat, sinó que serveixi per creure’ns que segurament cal que “ens deixem anar” tots plegats. Que no tallem les ales a possibles idees i actes, que els que organitzem la festa tinguem l’oportunitat d’apuntar a l’infinit (després ja veurem quan avancem).
Que no depenguem de “directrius” per saber què podem i què no podem fer.
Segueix a @bernatpicornell al twitter.
