El repic de les campanes

És diferent viure en un poble a fer-ho en una ciutat gran, perquè encara que Sant Cugat ja s'hagi esdevingut una ciutat, el tracte entre les persones és més proper i hi queda el caliu d'algunes botigues a on la gent es coneix i pot comprar sense presses, perquè els venedors reben als seus clients amb una xarrada que fa agradable l'estona, pel client i pel botiguer.

Comprar carn o verdures en un comerç que coneixes de tota la vida no és el mateix que haver-ho d'agafar d'una lleixa del supermercat; i, com es pot fer això, si la majoria de les famílies van tan atabalades que no els queda temps per res? Hem d'admetre que a vegades ens trobem davant d'una atòpia, però, al nostre poble hi ha tendes amb molta clientela que ofereixen aquests serveis.

Una altra cosa que m'agrada del meu poble són les campanes del monestir; el seu repicar m'acomboia, em produeix seguretat, em diu on soc. Els campanars dels pobles no estan pensats només per fer saber les hores o avisar d'un proper servei religiós, els carillons que estan instal·lats a dalt, segons els diversos sons que emeten, ens anuncien el bateig d'un infant i, com que la mort forma part de la vida, també conviden al veïnat a l'últim passeig per aquest món d'algun dels seus membres.

De fet, antigament, des de les torres de les esglésies feien conèixer si hi havia un incendi, si es preparava una tempesta que podia fer malbé les collites, o que el desbordament del riu hagués provocat un aiguat... des d'allà dalt era possible anunciar-ho tot.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.