S’han acabat les festes. Sí! I ara han arribat aquells dies en què estem tots una mica descol·locats. El que més trobo a faltar, la veritat, són els llums de colors tornant a casa a les nits... I el xivarri dels nens! Per molt que hi hagi qui es queixa, a mi, el període de vacances escolars em recorda la meva Tortosa, quan era petita, i encara jugàvem al carrer. Potser ara són aquells dies en què fas balanç, i mires com encarar l’any nou perquè, com a mínim, sigui una mica millor que l’anterior.
Del Nadal a Sant Cugat diré que m’ha agradat conèixer l’Envelat (vaig arribar a Sant Cugat just quan el van treure). Penso que és un encert, pel format i per les propostes, però trobo a faltar més vida a la resta de barris. De nens i nenes n’hi ha arreu de la ciutat! També m’han agradat les propostes culturals; les d’aquestes dates sempre tenen un plus de tendresa que captiva. I diré que no em convenç la pista de gel (va a gustos!). Però vist així en el seu conjunt, crec que ha estat un Nadal bonic a Sant Cugat. Unes bones festes que donen força per tirar endavant el 2017.