Retorn del Futur

El teleaddicte, fent honor a un mèrit i reputacions aconseguits després d'hores, dies, mesos i, fins i tot, anys de compulsiu consum pot afegir ara, gràcies a les diverses plataformes que el sector ofereix, el plaer de la recerca obsessiva de continguts per toooooota la pila de canals de la graella i decidir, fins i tot, si la consumició es fa immediatament o s'emmagatzema a l'espera del moment més escaient... La qual cosa acaba produint una acumulació de títols "imprescindibles" impossibles de visionar en una única reencarnació!

En l'exploració dels meus materials estava quan m'he topat, "oh, meravella", amb un dels capítols de la nova sèrie del periodista Iñaki Gabilondo Cuando ya no esté (canal 0 Movistar). Concretament en el tercer, on l'experimentat presentador s'enfronta ni més ni menys què amb el científic i professor Dr. José Cerbeiro.

Impressionants revelacions del nostre home de ciència deixen bocabadats i corpresos en angoixa creixent al teleespectador innocent i al bo d'en Gabilondo. Per resumir-ho ras i curt, es pronostica la fi de l'espècie humana tal com l'hem conegut fins ara, essent substituïda per la nova generació d'homínids que el nostre estimat doctor anomena carinyosament "els humans augmentats". I la data que es posa damunt la taula per donar el tret de sortida (o la fi, com us ho vulgueu mirar) d'un esdeveniment de tal magnitud és la de....2045!

O sigui que només serà qüestió d'esperar tres dècades. De mans d'una ciència en creixement exponencial, un nou futur s'albira (d'això, em sembla que ningú no en tenim cap dubte).

Vaig estar tota l'entrevista esperant sentir al Gabilondo fer "LA" pregunta: deixarem enrere el cervell reptilià que tants maldecaps ens dóna? Serem més justos, generosos, amables, bones persones...? (no feu mala cara, permeteu-me l'eufemisme, sabeu exactament què vull dir, o no?).

Doncs res. Títols de crèdit i la més important de les qüestions què les expectatives generades per les paraules d'en Cerbeiro em desfermaven, restaren sense resposta (i sense pregunta, vaja). Ai, benvolgut Iñaki, què se n'haurà fet d'aquells reflexos llegendaris...

I sabeu què? Doncs què penso que el què hagi de ser, serà, i les promeses del futur no ens arreglaran els desgavells del present. I, ara com ara, el present hauria de ser més present que mai... (Oi què m'enteneu?)