Hi ha notícies que ens han de fer reflexionar, en aquest cas em refereixo a la que parla del premi que ha atorgat una ONG a l'Ajuntament per ser la segona ciutat en recollida de roba utilitzada. En primer lloc, dir que el mèrit no és de l'Administració tal com dóna a entendre el titular sinó de la ciutadania que en fa ús. Val a dir que la notícia ho explica en el seu text però tots sabem la força que donen els titulars. Tampoc queda clar el perquè d'una puntuació tant alta. Potser tenim més contenidors que altres ciutats? O potser som tan rics i tan rucs que el nostre consum de roba supera les nostres necessitats?
Donat que és un fet que ara no som capaços de reutilitzar la roba com sempre s'ha fet -passant entre familiars, amics i coneguts- la dels contenidors és una bona iniciativa. Amb tot, crec que darrere d'aquestes tones de roba ha d'haver un toc d'alerta a la societat. Potser tenim més roba de la que hem de menester, potser Sant Cugat va sempre a la moda i, per tant, omple contenidors per temporades, potser la roba ja no dura com abans o, senzillament, veure un contenidor taronja ens fa pensar que no cal guardar tot allò que ja no ens posem però sap greu llençar i, de passada, fem un raconet a l'armari per omplir-lo amb peces noves de trinca.
No descobreixo la sopa d'all si dic que aquestes solucions són fruit i garants de la societat de consum devoradora de recursos naturals i de valors com l'austeritat i la solidaritat. I doncs, cal estar contents per ser en un rànquing que premia el consum desmesurat amb tot el que això comporta?
Segueix @quimpla al twitter
Donat que és un fet que ara no som capaços de reutilitzar la roba com sempre s'ha fet -passant entre familiars, amics i coneguts- la dels contenidors és una bona iniciativa. Amb tot, crec que darrere d'aquestes tones de roba ha d'haver un toc d'alerta a la societat. Potser tenim més roba de la que hem de menester, potser Sant Cugat va sempre a la moda i, per tant, omple contenidors per temporades, potser la roba ja no dura com abans o, senzillament, veure un contenidor taronja ens fa pensar que no cal guardar tot allò que ja no ens posem però sap greu llençar i, de passada, fem un raconet a l'armari per omplir-lo amb peces noves de trinca.
No descobreixo la sopa d'all si dic que aquestes solucions són fruit i garants de la societat de consum devoradora de recursos naturals i de valors com l'austeritat i la solidaritat. I doncs, cal estar contents per ser en un rànquing que premia el consum desmesurat amb tot el que això comporta?
Segueix @quimpla al twitter