Romeva president?

Si els vots dels catalans residents a l’estranger (per cert, una indecència amb això que ha passat amb els ciutadans que no han pogut exercir el dret a vot) no ho resol aquesta mateixa setmana, Junts Pel Sí haurà sumat 62 escons. La suma de Ciutadans, PSC, PP i Catalunya Sí que es Pot n’acumula 63. Això vol dir que si la CUP s’absté, Mas no serà president.

 

O dit d’una altra manera: la CUP tindrà un paper decisiu en la investidura del pròxim president de Catalunya. Si la CUP no vol que sigui Mas, no ho serà. Però també és cert que la CUP té 10 diputats i Junts pel Sí 62. Per tant, tothom és conscient que la força negociadora és la que és. Què vull dir amb això? Que ningú discuteix que el pròxim president serà de Junts pel Sí però la CUP qüestionarà fins a l’últim moment que sigui Mas.

 

Aquesta circumstància, ja prevista des del naixement de Junts pel Sí, ajuda a explicar –per si sola- l’elecció del santcugatenc Raül Romeva com a cap de llista. El pla B. Romeva té un currículum d’esquerres no discutit ni tan sols pel partit del qual ve: ha estat 10 anys eurodiputat per Iniciativa per Catalunya Verds. Aquest perfil no-convergent faria més digerible per a la CUP un suport a Junts Pel Sí i els seus militants ho trobarien fins i tot lògic.

 

Caldrà estar atent perquè, durant uns quants dies, Romeva serà president ni que sigui perquè serà l’exigència que posaran Antonio Baños i companyia. Que s’acabi concretant o no dependrà del conjunt de la negociació. Haurem d’estar atents. I més a Sant Cugat: hi ha la possibilitat que, per primera vegada a la història, un veí nostre arribi a ser la màxima autoritat del país i l’encarregat de copilotar el procés de gestació d’un nou estat.

 

Afegitó: Durant la Via Lliure de la Meridiana no hi va haver ni un sol incident. Durant les votacions del 27S sí: concretament dos. Un quan va anar a votar el president Mas (amb escridassada de militants de Vox i del PP) i el segon a casa nostra. Un grup d’unionistes va fer pintades al Casal Cultural de Mira-sol on, oh casualitat, votava Raül Romeva.

 

Que quedi constància doncs, que la pulcritud del procés ha tingut dues taques amb segell espanyolista.