S’ha acabat l’estiu

Hem posat punt final al mes d’agost i es pot ben dir que l’estiu sembla que ja s’hagi acabat. El temps que fa ha afavorit que retornessin uns dies abans els estiuejants que tenien previst aprofitar l’agost fins a l’últim moment, ja que les tronades ocorregudes aquests dies amb granissades i pedres han fet abaixar les temperatures molt bruscament, i la majoria dels estiuejants no ho suporten. Els que hem restat ací o hem variat poc la nostra forma d’estiuejar hem fet, com aquell qui diu, de masovers de la nostra ciutat. Hem gaudit del poc trànsit pels carrers i dels molts llocs lliures per estacionar els vehicles. Donava gust sortir a passejar cap al tard, et podies adonar dels darrers canvis que es van produint al nostre entorn, de noves construccions i de la varietat de visió de creixement dels nous centres al nostre voltant.

Continuo fent les meves caminades matinals i el que no ha variat són els mals costums que fan que trobi pel meu trajecte acostumat les necessitats d’alguns gossos. Bé, però no ens queixem, que el període de vacances ens ha anat bé, ja que el cos i la ment sempre agraeixen uns dies de descans o el canvi de costums. És curiós, però, que a mesura que et retrobes amb gent coneguda, la majoria s’han enfosquit, uns més que altres, tot depèn del lloc de descans i la intensitat de sol que hagin suportat. Això sí, quan els preguntes com els ha anat, la majoria diuen que molt bé, però que les vacances se’ls han fet curtes.

Això m’ha fet recordar la meva joventut, temps en què no coneixíem aquest tipus de descans, almenys els qui ens dedicàvem a la pagesia, que érem la majoria. Aquesta temporada era quan teníem més feina a fora i el bronzejat que mostràvem era més que pujat; no era necessari passar cap temporada a la platja puix ens servien el sol a domicili. Aleshores la visió era molt diferent, ens fixàvem més en la joventut amb la pell clara, ja que això demostrava que era d’una família que no depenia de la pagesia.

Durant aquesta llarga mesada, la llàstima és que en poc temps alguns amics o coneguts ens han deixat per sempre; la mort és l’única que no fa mai cap tipus de vacances, però en la nostra memòria sempre ens restarà el seu record.

Bé, l’important és que molta gent s’ho ha passat bé, i ara sembla que la feina es reprengui amb més empenta, malgrat la nostàlgia dels bons dies passats, esperant que aquest nou període sigui ben profitós per a tothom en tots conceptes.