Podria ser un acudit, però no ho és. Per mi, el Monestir és quelcom més que un monument; és un referent que ha estat present durant tota la meva vida i em sap molt greu que no es respecti com es mereix. I em dol veure com quan moltes vegades que es fan actes a la plaça i a les parets de la muralla s'hi recolzen materials, taules, cadires sense gens de respecte a la història que representa.
El tema de jugar a futbol a la plaça té dos inconvenients; un, de seguretat per la gent que hi caminem o passegem que podem rebre un cop de pilota o empentes vàries. L'altre, els xuts a les parets de la muralla, tant per part dels nens, com dels mateixos pares, com l'altre dia un energumen xutant en pla bèstia a la paret nord de la torrassa de la plaça Augusta.
M'he enfrontat als nens, als pares, a les mares i penso que jo no tinc per què donar la cara per fer complir la normativa municipal que prohibeix el joc de la pilota. Paguem a uns servidors públics que ho han de fer i demano que així sia. No hi he vist mai cap policia municipal, ni mosso, ni agent cívic informant del tema.
Va costar molt que l'Ajuntament aprovés la normativa com per ignorar-la. Ara toca complir-la. A tots ens agrada sortir bé en les xarxes, explicant que som d'allò que no hi ha, però també el càrrec compota coses no tan agradables. S'ha d'estar a les verdes i a les madures.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.