Sacramento, Milà i Sant Cugat

La problemàtica de l'accés a l'habitatge està col·lapsant la nostra societat i les esperances d'una o diverses generacions per poder aspirar a viure millor que les generacions precedents. Les fórmules inútils per controlar el preu no funcionen i tot i que la música sona bé al principi, acaba desafinant i portant-nos a una situació pitjor. Només la construcció d'habitatge públic i de lloguer de forma ambiciosa pot pal·liar els efectes d'un mercat immobiliari que no funciona per a tothom.

La ciutat de Sacramento creix de forma difusa com gairebé totes les ciutats nord-americanes. Tot i ser la capital de l'arxiconegut estat de Califòrnia, hi ha tres ciutats californianes més poblades que aquesta. Popularment, és coneguda com la ciutat dels arbres i manté un urbanisme a escala humana que ens és molt proper. Tanmateix, no ha renunciat a permetre la construcció vertical de forma limitada i concentrada ampliant les possibilitats d'un recurs tan escàs com és el sòl a favor de la construcció de més habitatge. El metre quadrat cotitza a 3.500 dòlars.

Sense necessitat de travessar l'Atlàntic, la ciutat de Milà fa temps que va decidir construir en vertical per ampliar la seva oferta d'habitatge. Els seus últims desenvolupaments urbanístics han permès oferir habitatges per sota dels 3.550 euros/m² i, tot això, sense que el seu centre històric i rodalia hagi perdut la seva essència. A més a més, han construït algunes torres a partir de boscos verticals, seguint les anotacions del meu article del passat 14 d'abril.

Sant Cugat és una ciutat a escala humana i de gran extensió. El seu creixement ha permès treballar amb un increment d'oferta que ha anat alimentant l'increment substancial de la demanda. Des de la crisi financera i immobiliària, patim una dicotomia: el model de ciutat tan preuat és sostenible en el temps? És solidari amb la resta de ciutats del nostre entorn? Expulsa? Tot i ser un gran defensor d'aquest model de ciutat, crec sincerament que mereixem un debat serè i tranquil que tingui en compte els límits del nostre creixement urbanístic i aposti per un últim desenvolupament que aprofiti al màxim el darrer sòl disponible. Qui sap si en un futur podríem comptar amb un downtown residencial de boscos verticals que convisqui amb el model de ciutat que tenim.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.