El cas és que el passat mes de juliol es constituïa a Sant Cugat la secció local de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Formada per diverses famílies afectades i persones solidàries amb aquesta problemàtica, la PAH va sorgir inicialment com una iniciativa de l’assemblea local d’ ”Indignats”. Parteix amb dos objectius clars: primer de tot, socialitzar la problemàtica dels desnonaments entre els santcugatencs i santcugatenques; i segon, ser l’eina que permeti paralitzar processos d’execució hipotecària, exigir la dació en pagament retroactiva i fomentar el lloguer social. Es presenten com un grup de suport mutu, que ha de fer servei a les persones afectades mitjançant la pressió col·lectiva i la lluita al carrer.
La PAH va presentar-se públicament el dilluns passat en una roda de premsa i fins a dia d’avui ja ha protagonitzat tres concentracions davant de dues oficines de Catalunya Caixa. A més, porten mesos recollint signatures a favor d’una ILP i pretenen traslladar el debat dels desnonaments al ple municipal. De cara a l’inici del nou curs pretenen intensificar la seva activitat per tal que la seva lluita arribi al màxim de persones possible. Es reuneixen cada dijous a les 20h al Casal Popular “la Guitza”. Però si us fa mandra passar pel casal no patiu. De ben segur que a partir d’ara us els trobareu habitualment pels carrers. Els reconeixereu fàcilment perquè van vestits amb samarretes verdes, duen xiulets a la boca i octavetes o adhesius a les mans.
Permeteu-me que, per acabar, em desviï lleugerament del tema. I és que no és cap casualitat que un espai com el Casal Popular “la Guitza” aculli una iniciativa com la PAH. Aquest fet, al meu entendre, dóna una idea prou clara del compromís històric de l’Esquerra Independentista (EI) amb totes aquelles experiències que persegueixen un canvi social d’arrel davant la perversitat i les misèries del sistema capitalista. En una setmana en què se’ns qüestiona la presència o absència a la manifestació convocada el dia 11 de setembre per la Assemblea Nacional Catalana (ANC), la meva postura és ben clara: L’independentisme d’esquerres, l’independentisme revolucionari i veritablement transformador ha de caminar necessàriament al costat de les oprimides i els oprimits. I en cap cas al costat dels qui permeten que la policia tregui la gent de casa seva.
Segueix @alarru a twitter
La PAH va presentar-se públicament el dilluns passat en una roda de premsa i fins a dia d’avui ja ha protagonitzat tres concentracions davant de dues oficines de Catalunya Caixa. A més, porten mesos recollint signatures a favor d’una ILP i pretenen traslladar el debat dels desnonaments al ple municipal. De cara a l’inici del nou curs pretenen intensificar la seva activitat per tal que la seva lluita arribi al màxim de persones possible. Es reuneixen cada dijous a les 20h al Casal Popular “la Guitza”. Però si us fa mandra passar pel casal no patiu. De ben segur que a partir d’ara us els trobareu habitualment pels carrers. Els reconeixereu fàcilment perquè van vestits amb samarretes verdes, duen xiulets a la boca i octavetes o adhesius a les mans.
Permeteu-me que, per acabar, em desviï lleugerament del tema. I és que no és cap casualitat que un espai com el Casal Popular “la Guitza” aculli una iniciativa com la PAH. Aquest fet, al meu entendre, dóna una idea prou clara del compromís històric de l’Esquerra Independentista (EI) amb totes aquelles experiències que persegueixen un canvi social d’arrel davant la perversitat i les misèries del sistema capitalista. En una setmana en què se’ns qüestiona la presència o absència a la manifestació convocada el dia 11 de setembre per la Assemblea Nacional Catalana (ANC), la meva postura és ben clara: L’independentisme d’esquerres, l’independentisme revolucionari i veritablement transformador ha de caminar necessàriament al costat de les oprimides i els oprimits. I en cap cas al costat dels qui permeten que la policia tregui la gent de casa seva.
Segueix @alarru a twitter