Sant Cugat, com moltes altres poblacions catalanes, per mitjà d’un ple extraordinari de l’Ajuntament, celebrat el 25 d’octubre passat, exigeix la llibertat immediata de Jordi Cuixart, i Jordi Sànchez, empresonats, com si fossin terroristes, a Soto del Real (Madrid) acusats del terrible crim d’haver promogut que el poble de Catalunya pogués expressar la seva opinió a les urnes.
L’empresonament d’aquestes dues persones, com sabem, constitueix una violació flagrant dels Drets Humans per part de l’Estat espanyol i un dels escàndols polítics més vergonyosos del segle XXI en el si de la Unió Europea. A la UE no hi pot haver presos polítics per la senzilla raó que l’empresonament de persones pel sol fet de tenir idees desafectes a un govern vulnera els principis fundacionals d’aquesta mateixa Unió. Només les dictadures empresonen les persones que no se sotmeten al pensament oficial, només les dictadures criminalitzen la llibertat d’expressió i utilitzen els seus cossos policials per apallissar la dissidència pacífica.
Com va recordar la tinent d’alcalde Carmela Fortuny en el ple, els articles 19 i 20 de la Declaració Universal dels Drets Humans diuen clarament que “tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions [...] i el dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques.” Doncs bé, els dos organitzadors de les manifestacions més pacífiques i multitudinàries d’Europa són avui entre reixes en virtut de les lleis d’un Estat totalitari, un Estat que oblida que els Drets Humans estan per damunt de totes les lleis i de totes les constitucions del món.