Sant Cugat, Banco Santander i les bombolles

Mentre la situació econòmica empitjora cada dia, molta gent assegura que s’han après dels errors del passat i que ja no es tornaran a cometre (ni es cometen) les mateixes imprudències en el terreny immobiliari que han portat l’Estat espanyol al moment dramàtic actual. Ens imaginem, o volem fer-ho, que mai més tornarem a entrar dins d’una espiral de grues i camions funcionant sense parar que han convertit pobles en ciutats amb centenars de construccions buides. A Sant Cugat en som ben conscients i només cal agafar el cotxe i fer una volta per alguns barris per entendre què és la crisi econòmica espanyola, amb els bancs com a actors principals i el maó com a fil conductor.

Doncs volem creure que no ho repetirem, però les notícies no crec que siguin positives, i no cal parlar de grans projectes faraònics que es volen fer a dues ciutats de l’Estat per comprobar-ho. El govern municipal de Sant Cugat va presentar en públic els pressupostos per al 2013 a finals d’octubre. Des del consistori convergent apunten que la prioritat són les polítiques socials; però la realitat és que són les inversions i construccions (25%) i les nòmines de treballadors (30%) les partides que acaparen la major part dels 88 milions d’euros dels quals disposarà l’Ajuntament durant l’any vinent (un 4,3% menys que el 2012). Així doncs, més de vint milions d’euros estaran vinculats amb el ciment, d’una manera o una altra. Per contra, la prioritat dels serveis assistencials i les polítiques dedicades a les persones i les famílies representen un 11% de la despesa.

No discutiré la despeses en personal ni moltes de les inversions, però si un aspecte que trobo preocupant en el sentit de la bombolla immobiliària amb què començava l’article. Com deia, a Sant Cugat hi ha centenars de pisos buits, molts dels quals són propietats d’entitats financeres o immobiliàries que depenen també d’aquestes. Entitats, que moltes d’elles ja han estat rescatades amb els diners de tota la ciutadania, o que seran rescatades properament pel banc dolent. A aquestes entitats, a canvi de tanta generositat per part del poble, se’ls podria demanar alguna cosa. En aquest sentit, ja fa uns mesos l’Ajuntament va anunciar un acord amb Banco Santander, pel qual 86 pisos de l’entitat serien de protecció oficial durant 25 anys. Em sembla una mesura magnífica i enfocada en el bon camí, però sembla que sigui una excepció.

I és que durant el 2013 es destiran 5,7 milions d’euros per fer poc més d’un centenar d'habitatges de protecció oficial (en un any, on per exemple, els plans d’ocupació en reben 300.000 o les polítiques educatives 5,3). Jo crec que no és comprensible i que vist el panorama de pisos de Sant Cugat i la situació econòmica actual no ens ho podem permetre. S’ha d’aconseguir com sigui (els hem salvat!!!!!) que hi hagi més iniciatives com la de Banco Santader. A no ser que el que interessi sigui seguir construint.

Segueix @bernatbella a twitter