Una bombolla que va pel camí d'esclatar com ho ha fet la bombolla de Barcelona. De Sant Cugat es té una idea molt llunyana a la que és actualment, si és que la idea que se n'ha tingut de la nostra ciutat alguna vegada s'ha correspost amb la veritat.
Plató parlava de la correspondència entre el món de les idees i el tangible. Sant Cugat, en aquest sentit i des de fa temps, no és més que una il·lusió projectada, una caverna. I això em preocupa. Sembla que no acabi d'arrancar, que s'hagin anat descuidant les coses que li donaven identitat més enllà del Monestir. Perquè Sant Cugat era molt més: eren entitats que tenien projectes. Era la possibilitat de tenir la sensació viure en un poble.
Vivint a Sant Cugat tenies la sensació d'estar en un lloc que es movia, que hi passaven coses. Des de fa anys, més que ser la ciutat dels projectes, tinc la sensació que és la ciutat de la deconstrucció. Projectes que s'han aturat inexplicablement. Propostes que no arriben mai enlloc. Serveis desatesos. Ciutadans poc satisfets... Viure dins una bombolla, viure del que la bombolla ha generat, sense avançar realment i deconstruint sense construir res crea aquestes situacions. Els que pentinem cabells blancs ja ho sabem això, oi?
Potser estaria bé que es deixin de fer notícies en futurible, on s'anuncien coses que no acaben passant mai, i es parli en present de què s'està fent. Igual, d'aquesta manera avancem. Notícies a fets consumats. Que es deixi de fer créixer la bombolla amb titulars com: "S'invertirà més en habitatge públic" o "Es crea un pla d'acció per a solucionar X amb un augment de la inversió del 30%". Una notícia en futurible no és notícia. És notícia quan passa. Però això sembla que s'ha oblidat, i la societat ho utilitza al seu propi benefici, per a anar creant sensacions, per anar bufant bombolles...
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.