No és cap novetat que Sant Cugat és una ciutat de rics i dic això mossegant-me la llengua perquè la realitat és ben diferent, possiblement en termes generals el concepte és correcte però quan fiques la lupa als barris això és un miratge. El dia a dia de Sant Cugat no és només les viles de luxe o els cotxes d'alta gamma sinó les centenars de famílies que tenen dificultats per arribar a final de mes o per aixecar la persiana del seu negoci.
El problema no és d'ara ni tampoc canviarà perquè és precisament aquest tret distintiu el que fa que el nom de la nostra vila estigui associat a un estatus que interessa tant a l'Administració com a determinat segment de la població, és el motiu pel qual la gent ve a viure i el mateix pel qual la gent ha de marxar.
Ara bé, portem algunes dècades on ens hem repenjat de les infraestructures encertades que es varen fer als anys noranta, a partir de llavors la inversió pública en grans projectes com el transport, la sanitat, la cultura o el comerç han anat en clara davallada fins que arribi un punt que allò que es venia com a model de ciutat ideal ja no ho sigui tant.
La gent assalariada i mileurista ha d'assumir preus més alts en productes bàsics vers als seus veïns, lloguers a preu d'or per una simple habitació compartida i una manca de serveis que els hi obliga a desplaçar-se. En comptes de promoure el comerç local, empentem a la gent a anar a comprar fora. Precaució que això no ens vingui de tornada en un temps i Sant Cugat passi a ser només un bonic record.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.