Sant Cugat, és una ciutat segura?

Aquest article el vaig començar a escriure a partir de l'experiència viscuda per la meva filla i el seu marit la matinada del divendres 16 de Setembre que superava tot el que és imaginable que pugui passar a Sant Cugat, la smart i glamurosa ciutat en què vivim.

Però com que feia uns dies que les incidències i notícies relacionades amb la seguretat s'havien aturat, vaig pensar que potser estàvem en el bon camí, fruit de les gestions de la nostra alcaldessa amb el Conseller Jané per tal d'implicar més als Mossos en la seguretat de Sant Cugat i també d'un pla de la Policia Local de més vigilància en punts claus, tal com havia llegit en diferents mitjans.

Però tot això se'n va anar en orris quant l'altre dia es va produir un robatori amb trencament d'aparador en una botiga de la Rbla. del Celler, just davant mateix de l'Ajuntament i de la Policia. No voleu oli, doncs, 3 tasses, i us ho fem just al davant.

En aquest moment vaig decidir recuperar l'article aparcat. Seguim igual i és evident que l'increment de la inseguretat a Sant Cugat en els darrers anys és un fet evident i suportat amb dades quantitatives facilitades pel mateix Ajuntament.

En la ciutat amb uns índexs econòmics més alts, amb menys atur, amb molts més universitaris, nens i arbres per habitant i, ara, amb semàfors a terra per la gent que camina mirant el mòbil, s'ha generat una sensació d'indefensió molt gran.

En el cas dels robatoris a domicilis i aparcaments de particulars, puc arribar a acceptar una part de culpabilitat en els mateixos veïns, que no s'asseguren que les portes quedin sempre perfectament tancades i que moltes vegades s'obren les portes del carrer sense comprovar bé qui és el que entra. En això s'haurien d'extremar al màxim totes les precaucions.

Però cal fer quelcom en l'àmbit general i ràpid abans que la cosa vagi a pitjor.

Cert que Sant Cugat s'ha fet molt gran, més de 90.000 habitants i molta superfície a controlar; però suposo que això es podia haver previst abans. Perquè s'ha de pensar que les coses es planifiquen amb antelació, o no?

O tot no és més que conseqüència de la crisi i d'una reducció del pressupost en seguretat?

Entren en els habitatges, entren en els pàrquings, estavellen cotxes en aparadors, roben a botigues i a gent al mig del carrer ... Som a Sant Cugat o en un barri marginal de qualsevol ciutat?