Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Caminant per Sant Cugat passo al costat d'una escola, d'un institut, d'un pavelló, d'un parc, i veig nens jugant, alguns a pilota, altres corrent, altres jugant a alguna cosa que acaba de sortir de la fantasia que tenen. Depenent de l'hora i del lloc veig adolescents i adults. És igual si són jocs de pati , del parc després de l'escola, si són partits improvisats o si són entrenaments o si és una competició federada. Moltes vegades, i depenent del què passa en el joc o amb el grup de persones que estic veient, em pregunto a què serveix l'esport.
Crec que ha de ser per davant de tot un moment de diversió, tant per qui ho practica així com per qui ho està mirant, com vaig dir en un article meu fa uns mesos. És també una forma de viure la vida, és també una disciplina per la preparació del cos i de la ment (el cap), és una eina per ajuntar les persones i construir una idea de grup, de respecte mutu, de convivència i de valors.
A Sant Cugat tenim moltíssimes entitats esportives que fomenten tot això i totes ho fan de la millor forma. Entre aquestes entitats tenim també l' Ajuntament, que mitjançant la regidoria d'Esports, l'àrea d'Esports i totes les persones que hi treballen donen aquestes possibilitats que són molt importants, tant com ho són també l'educació, la formació, la cultura, l'esport, o millor dit, dins de l'esport hi trobem tots aquests valors: educació, cultura, formació.
Tots, Ajuntament, OMET, entitats, Coordinadora, hem d'anar de la mà donant força a l'esport i eines perquè sigui el més viable possible, la situació general i principalment econòmica que tenim ara no és la millor des del punt de vista d'inversions. Al mateix temps, ara més que mai, parlar del que ha passat anys enrere no serveix per mirar endavant. Si continuem mirant enrere, sobre el que es podia haver fet veiem que hi ha coses que s'han fet molt bé i altres que es podien haver fet molt millor. Però de què serveix ara?
Millorem el que es podia haver fet millor, millorem el que s'ha fet bé (i en general com a mínim intentem mantenir tot el que tenim en les millors condicions). Per al futur hem de gestionar de la millor forma possible els recursos que tindrem, i abans de fer-ho hem de tenir molt clar les prioritats, que han de ser pel bé comú de l'esport.
L'esport l'hem de fer créixer amb els joves i és aquí on hem de començar. Perquè quan un nen comença a fer esport descobreix un món, continua descobrint el món. A la vida, com a l'esport, hi ha proves que són dures. L'esport l'hi permet fer experiències que també són dures però ho farà juntament amb altres nens.
L'educació esportiva comença des de petit. A Sant Cugat comença de ben petits, amb un grup de persones que es reunix sota el nom d'OMET. Estan funcionant juntament amb l'Ajuntament (també hi ha moltes altres escoles o grups de persones que ho fan i no formen part de l'OMET i es mereixen tot el reconeixement). Però a l'OMET és on tenim el número més alt de nenes i nens en edat escolar que practiquen l'esport, i és l'OMET que forma les bases dels esportistes de Sant Cugat, promocionant l'esport de formació, amb iniciatives que tenen el seu èxit (només cal veure entre d'altres el creixement que ha tingut el Cros, que aquest any ha superat els 4300 participants!).
Després segueixen les diferents entitats/clubs esportius. Tots hem de tenir clar què és el que hem d'oferir a les famílies, als esportistes, nens i adolescents.
Hem d'oferir formar part d'un grup on a la base els seus components tenen confiança i ganes en un mateix objectiu i treballen per aconseguir-ho, amb un estil de vida esportiva, que inclou temps per els entrenaments, per el respecte dels companys, respecte al public. També hi ha d'haver temps per a la feina (estudis) i temps per la diversió. Tot això són valors de la vida.
A Sant Cugat tenim tot això. Tenim un gran número d'esportistes que s'estan formant i que s'han format i per les entitats és importantíssim tenir joves i grans fent esport. Per els més joves, els més grans són una referència, veuen que l'esport té continuïtat, i per els més grans veure tanta joventut darrera d'ells és també una satisfacció perquè poden transmetre la seva experiència i veuran que el seu esport té continuïtat. Les entitats han de ser el referent per els joves i per les seves famílies, perquè vegin que l'esport no s'acaba amb la etapa escolar, amb els jocs escolars. Les entitats després de l'etapa escolar són referència per la continuïtat i per les ganes de créixer dels joves esportistes de seguir creixent de nivell, d'experiència, de cultura, de compromís i del sentit de compartir les emocions que l'esport dóna. Aquesta feina s'està fent gràcies a la col·laboració de tots, Ajuntament, OMET, Coordinadora, i les entitats esportives.
Crec que ha de ser per davant de tot un moment de diversió, tant per qui ho practica així com per qui ho està mirant, com vaig dir en un article meu fa uns mesos. És també una forma de viure la vida, és també una disciplina per la preparació del cos i de la ment (el cap), és una eina per ajuntar les persones i construir una idea de grup, de respecte mutu, de convivència i de valors.
A Sant Cugat tenim moltíssimes entitats esportives que fomenten tot això i totes ho fan de la millor forma. Entre aquestes entitats tenim també l' Ajuntament, que mitjançant la regidoria d'Esports, l'àrea d'Esports i totes les persones que hi treballen donen aquestes possibilitats que són molt importants, tant com ho són també l'educació, la formació, la cultura, l'esport, o millor dit, dins de l'esport hi trobem tots aquests valors: educació, cultura, formació.
Tots, Ajuntament, OMET, entitats, Coordinadora, hem d'anar de la mà donant força a l'esport i eines perquè sigui el més viable possible, la situació general i principalment econòmica que tenim ara no és la millor des del punt de vista d'inversions. Al mateix temps, ara més que mai, parlar del que ha passat anys enrere no serveix per mirar endavant. Si continuem mirant enrere, sobre el que es podia haver fet veiem que hi ha coses que s'han fet molt bé i altres que es podien haver fet molt millor. Però de què serveix ara?
Millorem el que es podia haver fet millor, millorem el que s'ha fet bé (i en general com a mínim intentem mantenir tot el que tenim en les millors condicions). Per al futur hem de gestionar de la millor forma possible els recursos que tindrem, i abans de fer-ho hem de tenir molt clar les prioritats, que han de ser pel bé comú de l'esport.
L'esport l'hem de fer créixer amb els joves i és aquí on hem de començar. Perquè quan un nen comença a fer esport descobreix un món, continua descobrint el món. A la vida, com a l'esport, hi ha proves que són dures. L'esport l'hi permet fer experiències que també són dures però ho farà juntament amb altres nens.
L'educació esportiva comença des de petit. A Sant Cugat comença de ben petits, amb un grup de persones que es reunix sota el nom d'OMET. Estan funcionant juntament amb l'Ajuntament (també hi ha moltes altres escoles o grups de persones que ho fan i no formen part de l'OMET i es mereixen tot el reconeixement). Però a l'OMET és on tenim el número més alt de nenes i nens en edat escolar que practiquen l'esport, i és l'OMET que forma les bases dels esportistes de Sant Cugat, promocionant l'esport de formació, amb iniciatives que tenen el seu èxit (només cal veure entre d'altres el creixement que ha tingut el Cros, que aquest any ha superat els 4300 participants!).
Després segueixen les diferents entitats/clubs esportius. Tots hem de tenir clar què és el que hem d'oferir a les famílies, als esportistes, nens i adolescents.
Hem d'oferir formar part d'un grup on a la base els seus components tenen confiança i ganes en un mateix objectiu i treballen per aconseguir-ho, amb un estil de vida esportiva, que inclou temps per els entrenaments, per el respecte dels companys, respecte al public. També hi ha d'haver temps per a la feina (estudis) i temps per la diversió. Tot això són valors de la vida.
A Sant Cugat tenim tot això. Tenim un gran número d'esportistes que s'estan formant i que s'han format i per les entitats és importantíssim tenir joves i grans fent esport. Per els més joves, els més grans són una referència, veuen que l'esport té continuïtat, i per els més grans veure tanta joventut darrera d'ells és també una satisfacció perquè poden transmetre la seva experiència i veuran que el seu esport té continuïtat. Les entitats han de ser el referent per els joves i per les seves famílies, perquè vegin que l'esport no s'acaba amb la etapa escolar, amb els jocs escolars. Les entitats després de l'etapa escolar són referència per la continuïtat i per les ganes de créixer dels joves esportistes de seguir creixent de nivell, d'experiència, de cultura, de compromís i del sentit de compartir les emocions que l'esport dóna. Aquesta feina s'està fent gràcies a la col·laboració de tots, Ajuntament, OMET, Coordinadora, i les entitats esportives.