Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La situació no està per hòsties. Les coses no van bé i fa temps que ens enganyen o ens autoenganyem. Prou d’amagar el cap sota l’ala. S’ha de dir per decidir què es vol i cap a on es vol anar . Així ho han fet els Indignats del 15M. Però ens cal preguntar si aquells a qui hem delegat la responsabilitat política, votant-los o no, anant a votar reaccionaran i escoltaran quina és la societat que es vol.
Vaig entrar a la política emprenyada; vaig pensar que es podia fer una política diferent, i .... encara hi sóc; he fet coses diferents però continuo emprenyada. Sóc conscient, i sempre ho estat, que estar emprenyada no soluciona res si no hi ha una reacció que fa que les coses siguin diferents. Ara hi ha retallades, hi ha mobilitzacions, i la gent es queixa i es manifesta, però em reitero i torno a preguntar: quin cas es farà de tot això?. Jo només sento i veig respostes simbòliques i no reals. És per això que quan veig una unió d’alcaldes de la comarca, entre ells la nostra alcaldessa, per fer front a: les retallades sanitàries, la mancança d’infraestructures, la gestió de residus i abocadors, entre molts altres assumptes, em pot agradar però al mateix moment em pregunto: és real? o sols serà un gest simbòlic que no portarà en lloc.
Què faran aquests alcaldes? Debatran, s’agruparan per tenir més força i així podran reivindicar a altres polítics? Als polítics de la Generalitat que també debatran i s’agruparan per reivindicar als de l’estat Espanyol. Per tant, no creieu que la cosa es quedarà entre reivindicacions dins del món dels polítics, i no dins les reivindicacions dels ciutadans? Llavors, el que es planteja la gent normal de carrer es quedarà a la societat en si? Pot ser sí que la unió fa la força, però si aquesta unió té un mateix discurs i es va a una i s’agrupen els diferents col·lectius. Però com potser que siguem tots tant burros i reaccionem quan ja tenim el problema a sobre? Per què ni uns ni altres van preveure el què ja se sabia perquè la història, que és la millor escola, sempre ens diu què ha passat i podem pensar amb el què passarà.
Vaig entrar a la política emprenyada; vaig pensar que es podia fer una política diferent, i .... encara hi sóc; he fet coses diferents però continuo emprenyada. Sóc conscient, i sempre ho estat, que estar emprenyada no soluciona res si no hi ha una reacció que fa que les coses siguin diferents. Ara hi ha retallades, hi ha mobilitzacions, i la gent es queixa i es manifesta, però em reitero i torno a preguntar: quin cas es farà de tot això?. Jo només sento i veig respostes simbòliques i no reals. És per això que quan veig una unió d’alcaldes de la comarca, entre ells la nostra alcaldessa, per fer front a: les retallades sanitàries, la mancança d’infraestructures, la gestió de residus i abocadors, entre molts altres assumptes, em pot agradar però al mateix moment em pregunto: és real? o sols serà un gest simbòlic que no portarà en lloc.
Què faran aquests alcaldes? Debatran, s’agruparan per tenir més força i així podran reivindicar a altres polítics? Als polítics de la Generalitat que també debatran i s’agruparan per reivindicar als de l’estat Espanyol. Per tant, no creieu que la cosa es quedarà entre reivindicacions dins del món dels polítics, i no dins les reivindicacions dels ciutadans? Llavors, el que es planteja la gent normal de carrer es quedarà a la societat en si? Pot ser sí que la unió fa la força, però si aquesta unió té un mateix discurs i es va a una i s’agrupen els diferents col·lectius. Però com potser que siguem tots tant burros i reaccionem quan ja tenim el problema a sobre? Per què ni uns ni altres van preveure el què ja se sabia perquè la història, que és la millor escola, sempre ens diu què ha passat i podem pensar amb el què passarà.