Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Quan em van proposar de col·laborar en aquesta nova web del Tot Sant Cugat vaig estar donant voltes sobre què escriuria i com enfocaria els meus escrits. Qui em coneix sap que: sóc una xerrameca de mena i m’agrada dir la meva; i fa anys que el TOT m’ha donat i em dóna l'oportunitat de posar per escrit la meva paraula en diferents espais; sent l’últim d’aquests espais Obi, un gos de Sant Cugat.
Quan li dones voltes a un dubte no saps per què, de sobte, o et bé l’aclariment o les circumstàncies et porten a una idea que d’una manera o altra ja et balla pel cap. En el meu cas, ha estat una pregunta que me la faig fa temps. Un reconeixement d’altres col·laboradors del TOT i una circumstància d’aquest dimecres passat. M’explico: La pregunta és: com és que tinc molts amics i amigues que viuen a Sant Cugat i no coneixen el Vallès? Cosa que ha fet que en algun moment els hagi portat a conèixer els pobles de Mura, Talamanca i Rocafort ( “tres pobles de mala mort”); o els hagi ensenyat on s’ubicava la meva casa pairal de Sabadell (“Cal Jardiner”), o els hagi explicat que a Terrassa hi ha cases molt boniques sent una d’elles la casa d’uns avantpassats meus (Cal Fosalba), o del bonic que és el poble de Sant Feliu del Racó, sota el massís de Sant Llorenç, on des dels 2 anys estiuejo i que encara avui és el meu refugi de cap de setmana.
El reconeixement d’altres col·laboradors és perquè em diverteixo molt llegint la història de Sant Cugat dels escrits de’n Tomàs Grau, i les fitxes d’arbres de’n Jordi Roca i Josep Castellví perquè em donen l'oportunitat de conèixer l’arbrat del poble que m’ha acollit. La circumstància és la presentació de la revista Vallesos d’aquest dimecres passat al Monestir. En les seves primeres pàgines En ma terra esmenta la frase: “com el Vallès no hi ha res” de Josep Carner i que en Pere Quart en va difondre.
Una dita que sempre he sentit dir a la meva família i que me l’han arrelat a la meva vida són doncs aquestes tres coincidències. I com a vallesana que sóc, les que m’han fet decidir escriure sobre els vincles, enllaços, històries que ha tingut, té o podria tenir la nostra ciutat amb el seu voltant vallesà. Com per exemple, sabíeu que l’església de Sant Feliu del Racó va estar sota el Patronat de l’abat de Sant Cugat des de 1064 fins 1835? I segons Mossèn Genís Samper, rector de la parròquia, a l’any 985 hi havia un petit habitacle d’un monjo del Monestir de Sant Cugat i de Sant Llorenç. Qui devia ser aquell monjo? i per què estava a Sant Feliu?, és perquè es va aturar o es va perdre pel camí dels monjos de Sant Llorenç del Munt a Sant Cugat, i va decidir establir-se a Sant Feliu? Per què? Bé, a tots aquells que us agrada la història, a veure si encerteu aquest perquè.
Quan li dones voltes a un dubte no saps per què, de sobte, o et bé l’aclariment o les circumstàncies et porten a una idea que d’una manera o altra ja et balla pel cap. En el meu cas, ha estat una pregunta que me la faig fa temps. Un reconeixement d’altres col·laboradors del TOT i una circumstància d’aquest dimecres passat. M’explico: La pregunta és: com és que tinc molts amics i amigues que viuen a Sant Cugat i no coneixen el Vallès? Cosa que ha fet que en algun moment els hagi portat a conèixer els pobles de Mura, Talamanca i Rocafort ( “tres pobles de mala mort”); o els hagi ensenyat on s’ubicava la meva casa pairal de Sabadell (“Cal Jardiner”), o els hagi explicat que a Terrassa hi ha cases molt boniques sent una d’elles la casa d’uns avantpassats meus (Cal Fosalba), o del bonic que és el poble de Sant Feliu del Racó, sota el massís de Sant Llorenç, on des dels 2 anys estiuejo i que encara avui és el meu refugi de cap de setmana.
El reconeixement d’altres col·laboradors és perquè em diverteixo molt llegint la història de Sant Cugat dels escrits de’n Tomàs Grau, i les fitxes d’arbres de’n Jordi Roca i Josep Castellví perquè em donen l'oportunitat de conèixer l’arbrat del poble que m’ha acollit. La circumstància és la presentació de la revista Vallesos d’aquest dimecres passat al Monestir. En les seves primeres pàgines En ma terra esmenta la frase: “com el Vallès no hi ha res” de Josep Carner i que en Pere Quart en va difondre.
Una dita que sempre he sentit dir a la meva família i que me l’han arrelat a la meva vida són doncs aquestes tres coincidències. I com a vallesana que sóc, les que m’han fet decidir escriure sobre els vincles, enllaços, històries que ha tingut, té o podria tenir la nostra ciutat amb el seu voltant vallesà. Com per exemple, sabíeu que l’església de Sant Feliu del Racó va estar sota el Patronat de l’abat de Sant Cugat des de 1064 fins 1835? I segons Mossèn Genís Samper, rector de la parròquia, a l’any 985 hi havia un petit habitacle d’un monjo del Monestir de Sant Cugat i de Sant Llorenç. Qui devia ser aquell monjo? i per què estava a Sant Feliu?, és perquè es va aturar o es va perdre pel camí dels monjos de Sant Llorenç del Munt a Sant Cugat, i va decidir establir-se a Sant Feliu? Per què? Bé, a tots aquells que us agrada la història, a veure si encerteu aquest perquè.