Sant Cugat, la ciutat ideal?

Sovint ens agrada creure cegament que viure en una bombolla és una realitat massa agradable per haver d’obrir els ulls. Sant Cugat té totes les comoditats pròpies d’una gran ciutat, però a la vegada una essència de poble que li dona identitat. Tot i això, és evident que hi ha diversos problemes quotidians que preocupen la ciutadania. Aquestes dues cares d’una mateixa moneda obren un possible debat sobre el futur dels més joves santcugatencs un cop es vulguin independitzar. 

L’Instituto Nacional de Estadística va presentar uns informes que deixaven Sant Cugat en una posició privilegiada, sent la ciutat de Catalunya amb una renda mitjana de la llar més alta i el municipi amb menor taxa d’atur. Aparentment, aquestes dades podrien semblar un avantatge, però els Observatoris Sociològics que l’Ajuntament encarrega a l’institut Opinòmetre asseguren que, segons la percepció dels ciutadans, els impostos i els preus són el principal problema de la ciutat. 

Els joves tenim tendència a fer suposicions sobre com serà el nostre futur. Quan parlem a curt termini ens imaginem fora de Sant Cugat, precisament perquè a l’inici de la nostra vida laboral probablement no podríem permetre’ns-ho. A la llarga, però, no ens podem projectar a cap altre lloc que no sigui casa nostra, la de tota la vida. Ens sentim molt orgullosos de com és la nostra ciutat i la defensem a capa i espasa dels prejudicis que poden tenir alguns veïns de municipis fronterers. Això em recorda el poema que Josep Carner va titular tan encertadament “Com el Vallès no hi ha res”.