Sant Cugat la ciutat que menys persones refugiades acull

Podria treure el tema de l'smart city, o que som la ciutat més rica dels Països Catalans, o que som una vil·la florida amb rotondes carregades de flors i d'arbustos retallats artísticament. Però no cal recórrer a això, fins fa poc una macro-pancarta penjava amb orgull a la façana de l'Ajuntament on ens autoanomenàvem "ciutat refugi". I a la web ens definim com a "una ciutat d'acollida, històricament implicada en la defensa dels drets humans, la solidaritat i la pau i compromesa en la lluita contra les desigualtats".
 

Per què dic tot això? Perquè resulta que mentre Cerdanyola que està acollint 23 persones, Rubí 26, Sabadell 65 o Terrassa 104, Sant Cugat només n'acull 7. S'al·lega a problemes diversos, però la qüestió de fons és el que ja vaig explicar a l'article de fa un any "Darrere la ciutat postal, alternatives". És a dir, molt lluir i poc acollir.
 

De les 7 persones que han arribat al nostre municipi, 4 han arribat a través de l'ONG Benvinguts Refugiats i 3 pel seu propi peu. Cap pels mecanismes propis de l'Ajuntament. El gran obstacle és l'habitatge, però no és quelcom a entomar amb resignació com si no anés amb nosaltres. En aquests 36 anys de govern convergent, l'Ajuntament ha estat part còmplice-protagonista en generar aquesta ciutat elitista i ara li ha petat el problema als morros.
 

La situació exigeix menys frivolitat, menys cinisme i menys hipocresia. La situació exigeix prioritzar i afrontar de cara els problemes de l'acollida de forma urgent. No volem ser més que una pancarta a la façana, volem acollir persones refugiades.