Els que som d'aquí de fa molts anys, de tota la vida, ens agrada referir-nos a Sant Cugat com el poble. És com una mena d'expressió que ens fa anar enrere quan parlem, i que ens deixa ancorats en un record nostàlgic d'on vivíem. Però no ens enganyem, d'allò que va ser Sant Cugat fa anys cada vegada en queda menys. No únicament d'un patrimoni ocult en els carrers, en comerços genuïns, sinó també de la manera de viure d'abans, i això em sap greu.
A mesura que em vaig fent gran, veig com desapareix el Segafredo -antic Cuaks-, el Moka a la plaça de Barcelona, El Catalunya, Cal Bolet, La Fabriqueta, d'aquí a poc temps el Paperinski i Cal Cabanes... Un paisatge que es desertitza, a parer meu, per deixar un espai erm, sense personalitat.
No es pot culpar directament a ningú, però aquell encant de poble, d'un patrimoni diferent i diferenciador a tocar de Barcelona, feia que la gent vingués. I, crec, encara ara, fa que vinguin buscant allò que ja no hi és. Sant Cugat s'està convertint, igual que Barcelona, en un miratge de què va ser.
El que substitueix els espais que teníem no són propostes diferenciadores. Hem millorat en moltes coses, certament. Hi ha hagut un model de ciutat que ha fet que tinguem una molt bona qualitat de vida, això és innegable, però, ara com ara, continuem amb un model que millora la nostra qualitat?
Què manté l'essència d'un Sant Cugat que va desapareixent? Amb el model actual, els joves poden continuar vivint al nostre poble? Poden projectar una vida també les famílies que hi viuen, còmodament? Jo, no ho crec. Vivim en un miratge, dins una bombolla estranya, un Show de Truman cada vegada més allunyat del que va ser i del que voldria o caldria ser. Un progrés adequat, hauria de trobar l'equilibri entre passat i present, i el passat té coses bones. I hauria també de garantir que qui vulgui, s'hi quedi a viure, còmodament.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.