Sant Cugat, poble i ciutat

En un acte públic de fa uns dies va sortir a la conversació que vam mantenir amb dues persones d'un cert pes específic a la nostra comunitat el ja tant debatut tema de si Sant Cugat es poble o ciutat. La veritat és que ni la pròpia gent que hi vivim ens hi arribem a posar d’acord. D'una banda, per la seva estructura i perquè generalment s’hi pot trobar tot el que podem necessitar d’una ciutat, podem dir que o és. Per l’altra, conserva i atresora els grans atributs socials de comportament de poble. Aquí és on ens entrebanquem. Tots lluitem per viure el més confortable possible i això nomes s’aconsegueix en una comunitat amb els serveis de ciutat i amb l’estructura i costums de poble, en la qual tothom es coneix, qeu per tant és més acollidora i que les notícies no necessiten mitjans per arribar arreu.

Sant Cugat ha estat durant bastants anys un poble de dia, en el qual només hi quedaven els que hi vivien i hi treballaven, amb totes els avantatges que això comporta, i una ciutat de nit. Perquè no hem d’oblidar l'increment de població dels darrers anys amb el seu creixement sostingut. Ara és quan amb la potenciació de l'activitat empresarial, l'arribada de les noves estructures universitàries i la immillorable situació geogràfica de la qual fruïm, ens ha convertit, de forma gairebé imperceptible però constant, en una ciutat de dia en què la indústria, l'activitat econòmica, els serveis i totes les servituds i avantatges, perquè no dir-ho, de les ciutats comencem a trobar-les a diari.

Tots voldríem de ben segur gaudir plenament del que era, i per això cal conservar en la mesura del possible els hàbits de poble i conrear-los perquè avui segur que estem més a prop de la ciutat que del poble dels avis que ara el miren i el recorden amb nostàlgia.