El món ens mira. Catalunya ha esdevingut el focus mediàtic de la premsa internacional arran dels últims esdeveniments de l'eterna telenovel·la nacional. Les cartes estan sobre la taula, gairebé destapades i després d'un primer d'octubre convuls i sacsejat per les forces de seguretat, la normalitat queda lluny d'instal·lar-se a les institucions, i sobretot al carrer.
La mobilització ha estat l'arma principal de tots els catalans. L'ANC i Òmnium Cultual van fer els primers passos, però l'última setmana hem vist com Societat Civil Catalana convocava als partidaris de l'unionisme. Sant Cugat no ha estat menys i s'ha mostrat reaccionaria davant la llarga successió de fets. Ja es convocaren manifestacions abans del referèndum i es repetiren el dia tres quan prop de 4000 santcugatencs van sortir al carrer convocats per la Taula del Sí i el Comitè de vaga de Sant Cugat.
La situació s'ha complicat encara més amb la proclamació i posterior suspensió de la República Catalana, així com amb el requeriment de Rajoy, que comença a tantejar amb la més que possible aplicació de l'article 155. Al final el conflicte ha esdevingut un partit interminable en què els rivals no paren de passar-se la pilota, cada vegada més calenta.
Ningú coneix el final d'aquesta història, però el que està clar és que la protesta, majoritàriament pacífica, serà continuada, no cessarà. La millor manera de pressionar políticament és fent sentir la teva veu al carrer, encara que els altres facin el possible per tapar-la.