S'acosta setembre i per tant, la tardor. Ben aviat ens endinsarem en l'època de la verema, quan es cull el raïm per elaborar vi. Sant Cugat ha estat en els seus anys d'història un poble agrícola, amb la vinya com un dels seus conreus capdavanters, tal com es pot llegir al darrer monogràfic Món Sant Cugat, on s'explora i es profunditza en el vincle tan estret entre la nostra ciutat i la vinya.
Avui en dia, però, el Vallès ha perdut la seva vessant més tradicional, i es va apostar per altres formes de fer negoci, com la indústria, els serveis o la tecnologia. Tot això és part de la vida, el canvi, la transformació. Renovar-se o morir. Però tot i això, no es pot negar que el fet que hi hagi un tant per cent ridícul de terra conreada a la nostra ciutat no deixa de ser trist.
Ara que es vol apostar pels productes de proximitat, que es parla del quilòmetre 0 constantment, pot ser una bona oportunitat per apostar per ampliar el territori de conreus, i per facilitat a tots aquells que ho vulguin fer. A més, com no, seria òptim si es posessin les facilitats necessàries per recuperar el vi, una beguda que està a l'ADN de Sant Cugat i de tot el Mediterrani.
Tot i que la construcció ha guanyat terreny i serà impossible arribar a quotes elevades pel que fa al volum, sí que es podria arribar a elaborar un vi (o més d'un) del nostre municipi i que es pogués comercialitzar. L'ideal seria que existís l'oportunitat de poder tornar a tastar una beguda que va ser la manera de guanyar-se la vida dels nostres avantpassats. La vinya és agraïda amb la terra, i encara queden terrenys. Abans que sigui massa tard, pensem-hi.