Sant Cugat, territori lliure de quillos

Sovint, quan es parla del model d'èxit de Sant Cugat es parla de creixement sostenible, limitació d'alçada en la construcció dels edificis d'habitatges, aposta per la implantació d'empreses de valor afegit, incentivar l'emprenedoria, bones infraestructures... Però crec que obviem un dels factors més importants sota el meu punt de vista: la NO presència de quillos.

El quillo és el mal, el quillo és capaç de ser un llast pel creixement d'un col·lectiu i com a tal s'ha d'intentar evitar la seva implantació.

Abans que algun il·luminat m'acusi de classista, aclarir que el quillo no entén de nivells d'ingressos familiars. El quillisme és transversal... És una manera d'entendre la vida. El seu màxim objectiu a la vida és poder tunejar el cotxe, anar a un parc aquàtic, comprar-se un pitbull i aprendre a escopir d'una manera molt particular: la saliva ha de sortir projectada cap al terra entre les dues principals dents superiors.

Tinc el costum de llegir les cartes que publica el TOT Sant Cugat: queixes pel soroll els dies de Festa Major, de les tifes de gos, les arrels d'un arbre que sobresurten i poden causar una caiguda als vianants, cotxes mal aparcats... No us vulgueu ni imaginar el que seria si a Sant Cugat s'implantés el col·lectiu quillo... Haurien de fer un especial de 18/20 pàgines setmanals només per queixes i denúncies provocades pels quillos i el “Línea directa amb l'alcaldessa” passaria a doblar la seva durada degut a l'allau de queixes dels veïns. Estaríem davant d'un clar cas d'alarma social i no s'hauria de descartar haver de fer un pla “Quillocat”..

El quillo s'apodera dels parcs i mentre dels altaveus del seu cotxe tunejat ressona quelcom al que diuen música juguen amb els seus pit bulls sense lligar a mossegar una branca com si l'objectiu primordial de les seves vides fos partir-la, criden, es barallen per tot, i el seu màxim objectiu a la vida és assemblar-se a qualsevol tronista de “HMYV”

Jo fins i tot seria partidari de crear un “Observatori antiquillo”, un departament on es dediquessin exclusivament a evitar la presència de quillos a Sant Cugat, amb un telèfon gratuït on els ciutadans es poguessin adreçar quan notessin la presència de quillos al municipi. Un pla de xoc ben preparat per si el problema anés a més i repartir tríptics on expliquessin a la ciutadania com actuar en cas de trobar-se´ls.

També s'ha d'evitar ser seu de qualsevol activitat que pugui servir d'atracció del sector quillo: trobades tunning, tenir un parc aquàtic, discoteques on a la seva propaganda surti un brau... no es pot baixar la guàrdia ni que aportin un puntual benefici econòmic a la ciutat o creïn alguns llocs de treball. El risc és massa elevat...

I no us creieu que exagero, estic convençut que les empreses que s'implanten a un territori, a part de tenir en compte les infraestructures, el nivell de formació de la ciutadania, les facilitats per engegar el projecte, el preu del sòl... Deuen tenir algun consultor de confiança (no confondre amb “fiscal de confiança”) que estudia la presència de quillos al territori, i quan aquest informe segur que té un paper determinant en la decisió final.

Resumint: QUILLOS GO HOME!

Segueix @jordimusoy al Twitter