Va aconseguir reunir empresaris del Vallès i de Barcelona, en un entorn privilegiat i amb l’excusa d’una ponència i un dinar. Va fer que Sant Cugat fos, cinc cops l’any, el centre empresarial de Catalunya. Va convertir la nostra ciutat en un gran nucli de networking i relacions de negoci. Ens va posar on, per la qualitat del nostre ecosistema, ens pertoca. Ens va fer visibles en el mapa, ben a prop d’aquesta Barcelona que uns cops ens acompanya i d’altres ens fa ombra.
I de sobte, sense avisar, quan ningú s’ho esperava, sense ni tan sols permetre’ns ajudar-lo ens va deixar. No es va acomiadar. Simplement va deixar d’existir. I tots aquells que el coneixíem i l’estimàvem el trobem a faltar.
Parlo del Sant Cugat Tribuna. Aquella trobada empresarial que ens oferia magnífiques ponències de personatges com ara el Xavier Sala i Martín, Pedro Nueno, Salvador Alemany, Francisco Belil, Leopoldo Abadía i tants d’altres, que ens inspiraven amb els seus missatges. El darrer Sant Cugat Tribuna va fer-se l’octubre de 2014. Fa massa temps. Des d’aleshores, i de forma inexplicable, no se n’ha sabut res més.
L’èxit aclaparador, dijous passat, de la celebració dels 10 anys de vida de Sant Cugat Empresarial, l’Associació dels Empresaris de Sant Cugat, a la que van assistir-hi més de sis-centes persones, va superar totes les expectatives, i va posar de manifest que el món empresarial del nostre entorn reclama poder trobar-se de tant en tant, per tal de construir relacions que, amb el temps, ens fan més forts.
Allò que és bo no s’ha d’aturar. Allò que és important s’ha de potenciar. Allò que ens fa millors s’ha de cuidar, i repetir, i millorar. I no ens podem permetre el luxe d’adormir-nos. No hi ha excuses.
Cal que algú prengui la iniciativa i torni a recuperar una iniciativa que mai s’hauria d’haver aturat. I crec que ja hi ha qui hi està treballant.