El Sant Cugat d'abans

Per la meva família i per mi, Sant Cugat ha estat un lloc per passar el període estival i més endavant d'estada habitual. Hi veníem a finals de juny; aleshores, les activitats que s'hi podien fer eren tan limitades que les meves filles encara recorden, aquells calorosos estius, com un mal son.

De les ovelles que pasturaven al costat de casa, en sorgien històries de reis, mags, dracs gegants, malvats, que el pastor espantava amb el seu bastó. L'ovella reina, la que marxava al davant del ramat, el seu espòs i tots els servents que la seguien; amb la nostra imaginació, els vestíem segons la seva condició. Alguns amb robes luxoses, que arrossegaven per damunt dels rostolls de l'herba seca del Colomer, i assistien a esdeveniments propis del seu rang. Les nenes seguien la narració amb tots els detalls afegint-hi les seves observacions; era una història conjunta i ens fèiem un tip de riure. Fa alguns anys d'això, jo he vist construir totes les llars de vora de casa.

Però en aquella època, no existia el dret que diuen que tenen els nens, de divertir-se sempre. Ara, avorrir-se no està contemplat en la vida dels infants. A l'escola els han comentat que són els drets i la llibertat, però el problema ve de les explicacions que els han donat, que deuen ser una mica complicades per uns nens tan petits, i el seu cervell ho ha convertit en una altra cosa ben diferent. Dic això perquè tinc un net de sis anys que està convençut que té el dret de poder jugar a tota hora i la llibertat d'endreçar les joguines quan vulgui.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.